Avui, 12 de juny de 2026, entra plenament en aplicació el nou Pacte Europeu de Migració i Asil (2024-2026). Aquest va ser proposat per la Comissió Europea el setembre del 2020 i va ser aprovat el maig de 2024. Ara, després de dos anys perquè els estats adaptessin la seva legislació i infraestructures, entra en vigor.
Aquest comporta la unificació de la gestió migratòria dels 27 estats membres. Alhora, és la reforma més important de la política migratòria de la Unió Europea des de la creació del sistema comú d’asil.
El pacte està format per més de 10 reglaments i directives. El Reglament Europeu de Retorns, regula què passa quan una persona no obté el dret a quedar-se, n’és un que complementa el pacte, tot i que encara falta l’aval definitiu.
La UE ha defensat que el nou pacte és més «uniforme i solidari», perquè «obliga a tots els països membres a contribuir amb la qüestió migratòria». En realitat, però, és una altra: es consolida una estratègia de «fortalesa de doble cara». Amb aquest paquet es garanteix la llibertat de moviment dins del bloc, mentre es basteix un mur de repressió i tancament a l’exterior.
Els quatre pilars del pacte
El pacte suposa l’enduriment del sistema migratori. El pacte suposa, en primer lloc, un augment en el control de les fronteres exteriors. Qualsevol persona que entri irregularment a la UE serà sotmesa a un procés obligatori de «screening» abans de poder accedir al procediment d’asil. Aquest control inclou la identificació i comprovació d’identitat, fotografia i empremtes digitals, controls sanitaris i un registre biomètric complet. S’ha fixat que aquest procés s’ha de fer en un màxim de set dies.
En segon lloc, el nou pacte amplia el registre digital europeu, conegut com a Eurodac. Aquest és utilitzat per registrar i comparar empremtes digitals de persones que demanen asil a la UE, persones que han estat detingudes entrant i persones interceptades en fronteres. Fins ara, només es prenien empremtes digitals. Ara, amb el nou pacte, es registraran altres dades com el reconeixement facial, informació sobre els moviments dins la UE i altra de personal.
El pacte també suposa que les persones procedents de països amb una taxa baixa de reconeixement de l’asil –inferior al 20%–, seran derivades directament a un procediment fronterer accelerat. Això suposa que la persona haurà d’afrontar un procediment on jurídicament constarà a una zona de frontera o centre controlat, l’avaluació del cas serà ràpida i, si es denega la protecció, serà retornada de manera automàtica. En aquest sentit, els retorns podran ser molt més ràpids i massius.
Alhora, tot i que els estats membres ara estan obligats a contribuir amb la gestió migratòria, cada estat pot escollir entre acceptar trasllats de demandants d’asil, aportar diners, enviar personal o proporcionar suport logístic.
Criminalització i persecució de les persones migrants
El Pacte Europeu que avui entra en vigor reforça la vigilància i el control biomèdic. També augmenta les capacitats repressores del cos policial, especialment amb la base de dades Eurodac. Tot això suposa l’augment de la criminalització i persecució, des de l’arribada, de les persones migrants. Veus crítiques alerten la vulneració sistemàtica de drets, alhora que no atura els fluxos migratoris. Com ja van denunciar-ho amb l’aprovació de la construcció de centres de retorn, aquestes polítiques comporten que les rutes migratòries siguin més llargues i perilloses.
