El moviment per l’habitatge de València ha convocat una manifestació unitària. En aquest cas, l’organitzen el Sindicat d’Habitatge de València (SHV), Entre Barris VLC, Sindicat de Llogateres i la PAH, amb la col·laboració de València no està en venda i Juntes per l’Habitatge.
Les demandes són clares:
- Aturar els desnonaments de manera indefinida.
- Abaixar els preus de lloguer.
- Establir els contractes de lloguer com a indefinits.
- Prohibir la compra d’habitatge amb finalitats especulatives i limitar-la a l’ús residencial.
- Il·legalitzar les empreses de desocupació i acabar amb l’assetjament immobiliari.
«Rendistes i especuladors s’enriqueixen més que mai amb els nostres diners i les institucions no fan res. Sols organitzades podem posar fi a aquesta crisi», ha proclamat el SHV. Es faran diferents columnes per anar cap a la plaça de Sant Agustí, des d’on s’iniciarà la manifestació a les 19 h.
L’aliança dels polítics i empresaris en el negoci
La crisi de l’habitatge s’agreuja de forma sostinguda i arreu. El 2025, gairebé 3.000 famílies van ser desnonades al País Valencià. Les lleis, com el Decret antidesnonaments, no han suposat una treva en aquesta tendència. L’habitatge és una de les mercaderies més rendibles i, per conseqüència, els preus no paren d’incrementar-se.
Tal com ho denuncien al seu manifest unitari: «Cada dia, més sectors de la societat tenen dificultats per a accedir a un habitatge a la ciutat. Mentre els nostres salaris estan pràcticament estancats (…) el preu del lloguer i de la compra ha arribat a màxims històrics mai registrats».
Els desnonaments de la classe treballadora estan a l’ordre del dia, especialment a les zones més tensionades, com València, Alacant, Elx i Torrevella. Justament són aquestes ciutats costaneres turístiques que concentren el nombre més gran de llicències turístiques, destacant-ne Benidorm, Dénia, Xàbia i Calp, amb el percentatge més elevat sobre el parc d’habitatges.
«També ens enfrontem a noves formes de precarització de l’habitatge, com el lloguer temporal per motius turístics o per habitacions o co-livings », assenyalen en el manifest.
Rendistes, empresaris i, inclús, la Generalitat Valenciana amb EVHa, han iniciat centenars de desnonaments. Els lloguers arriben a màxims històrics absorbint el 100% del salari de moltes famílies. Aquesta asfíxia es conjuga amb l’encariment de la vida i la pèrdua generalitzada de poder adquisitiu. El sensellarisme creix en ciutats amb milers de pisos buits i la resposta institucional oscil·la entre la inacció i la repressió.
Davant aquesta situació límit, el moviment per l’habitatge fa una crida a l’organització i mobilització.
