Diumenge al matí la policia turca va assaltar sota ordre del Tribunal Suprem del país la seu del CHP, el Partit Republicà del Poble, partit socialdemòcrata i principal opositor a Turquia. L’actuació respon a una política repressiva de persecució política de l’oposició impulsada pel govern d’Erdogan i l’APK, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament.
L’origen dels fets cal buscar-lo uns anys enrere, el 2023 i el 2024. Després que el candidat de llavors del CHP, Kemal Kiliçdaroglu, perdés les eleccions generals contra Erdogan, el partit va substituir-lo per Özgür Özel, el líder fins diumenge.
El 2024, malgrat la derrota a les presidencials, el CHP va aconseguir la victòria a les eleccions municipals en els principals nuclis urbans, inclòs Istanbul. El candidat del CHP, Ekrem İmamoğlu, va erigir-se guanyador i es va situar com al principal opositor i rival a Erdogan, a qui podria disputar el poder en les generals del 2028.
Una campanya de persecució contra l’oposició
No obstant això, arran d’aquests fets, el govern anatoli va començar una campanya de persecució contra l’oposició. En els últims anys, diferents figures polítiques, fins i tot el mateix İmamoğlu, han estat detingudes i empresonades acusades de corrupció i terrorisme.
Aquest, però, no és el primer cas de repressió política contra forces «d’esquerres» al país. Recentment, el govern turc també va llençar una operació contra diferents grups socialistes i comunistes. En aquesta van detenir 96 persones arreu del país. Els acusaven de formar part del MKLP, el Partit Comunista Marxista-Leninista, el qual va ser il·legalitzat pel govern en el poder.
En les mateixes files del CHP alguns membres també van veure-hi una oportunitat per recuperar-hi certa rellevància. Kiliçdagoru, que havia perdut les primàries contra Özel, va presentar una demanda en què acusava de frau les eleccions internes del partit per elegir un líder.
Dijous el Tribunal Suprem de Turquia va sentenciar que el frau sí que s’havia produït. Així, va ordenar la deposició immediata del càrrec d’Özel i la seva substitució provisional per Kiliçdagoru. Davant la negativa d’aquest i el seu atrinxerament, així com el dels seus partidaris a la seu del CHP, el tribunal va ordenar la policia que el desallotgés.
Després de càrregues amb gas lacrimogen i enfrontaments amb els atrinxerats, la policia va fer que Özel abandonés la seu. Abans de retirar-se, però, va dir als seus seguidors que: «Volen domesticar l’oposició, que siguem una oposició còmoda, tranquil·la. Però no serem l’oposició de «sa majestat». No els donarem ni un metre. A partir d’ara som als carrers, i no seré el responsable del que passi. Els responsables són aquests colpistes».
Des del sector majoritari del CHP, el qual dona suport a Özel, han denunciat la intervenció del govern com una campanya de persecució política i atac contra els drets polítics. Així, han reiterat que continuaran sent la força d’oposició i la seva voluntat d’aconseguir el govern del país a les pròximes eleccions.
