El Govern i la Generalitat han celebrat aquest dimecres una reunió a Madrid per a ratificar un paquet d’acords estratègics per a l’aprovació dels pressupostos del 2026. Els acords van ser pactats dilluns passat entre l’executiu de Salvador Illa i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Aquesta ha estat la tercera reunió bilateral entre la Moncloa i Palau de la legislatura. La reunió ha estat encapçalada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. També ha comptat amb la participació de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero.
Entre els acords segellats destaca l’aprovació d’ampliar el cos dels Mossos d’Esquadra fins a arribar a una plantilla de 25.000 agents el 2030. Això suposarà incorporar uns 6.000 efectius nets més.
Aquest acord, però, no és nou. L’augment ja s’havia anunciat a la reunió bilateral del febrer del 2025, però faltava pactar el model de finançament. Segons s’ha detallat, la transferència de l’Estat es calcularà anualment a partir de la diferència entre el nombre d’agents certificats l’any 2021, l’any de referència per al càlcul. La diferència es multiplicarà pel cost de cada efectiu addicional –70.600 euros anuals– i s’actualitzarà cada any a partir de l’IPC. D’acord amb el calendari pactat, la transferència de l’Estat s’anirà incrementant progressivament a mesura que es faci efectiu el desplegament.
Altres acords presos són la línia orbital ferroviària entre ciutats metropolitanes, la creació d’un consorci d’inversions per supervisar les inversions estatals a Catalunya i la constitució d’un nou Consorci de la Zona Franca. També, l’ampliació de les competències en la gestió del litoral i l’impuls del català. El traspàs de l’IRPF ha quedat fora de la reunió, malgrat ser una de les condicions inicials d’ERC. Tampoc s’ha abordat la creació d’un òrgan Estat-Generalitat per coordinar la governança del sistema aeroportuari.
Blanquejant el paper de la policia
Dalmau ha assegurat que aquesta és «una nova etapa de relacions», marcada per la «cooperació». Aquesta «una nova etapa», però, suposa el reforçament del poder dels partits de l’ordre. Mentrestant, els problemes estructurals continuen agreujant-se, com la crisi de l’habitatge, de l’educació o la sanitat. En cap cas modifica les condicions laborals precàries ni l’empobriment generalitzat de la classe treballadora.
Per altra banda, l’augment del cos dels Mossos suposa el reforçament del model securitista. L’augment de la plantilla i del finançament dels Mossos d’Esquadra s’ha justificat històricament sota el relat oficial de la seguretat pública. Ara també pretenen desplegar Mossos a les aules. No obstant això, aquest relat –que criminalitza les classes més vulnerables amb un marcat biaix racista– trontolla davant l’acumulació de casos de mala praxi policial.
Des de l’acusació de violació a l’excap de la Policia Nacional fins a la mort amb un Taser a una persona a Palma; les morts violentes en detencions o sota custòdia dels Mossos com a Montornès del Vallès, i pallisses i agressions de policies. Aquests fets qüestionen el model de control social imperant i la impunitat amb què exerceixen els cossos policials.
