El govern alemany, liderat pel canceller Friedrich Merz, es prepara per presentar en juliol davant el Bundestag un projecte de llei per reformar de manera estructural la legislació laboral del país.
La iniciativa legislativa proposa modificar l’actual Llei de Jornada Laboral introduint-hi un model basat en la «flexibilitat» del temps de treball. El nucli de la reforma consisteix a substituir el límit de vuit hores diàries aconseguit per la lluita obrera el 1918. En el seu lloc, el govern vol eixamplar el màxim setmanal a 48 hores, ja que la jornada legal ja és de sis dies.
El govern alemany, liderat pel canceller Friedrich Merz, es prepara per presentar en juliol davant el Bundestag un projecte de llei per reformar de manera estructural la legislació laboral del país.
La iniciativa legislativa proposa modificar l’actual Llei de Jornada Laboral introduint-hi un model basat en la «flexibilitat» del temps de treball. El nucli de la reforma consisteix a substituir el límit de vuit hores diàries aconseguit per la lluita obrera el 1918. En el seu lloc, el govern vol eixamplar el màxim setmanal a 48 hores, ja que la jornada legal ja és de sis dies.
Segons ha confirmat la ministra de Treball, Bärbel Bas (SPD) en unes declaracions difoses pel diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, l’esborrany definitiu estarà llesta per al pròxim mes. Aquest estaria d’acord amb el pactat amb els demòcrates cristians, l’altre partit de la coalició governamental.
Sobre el paper, la nova normativa mantindrà el requisit legal d’onze hores de descans obligatori continu entre jornades laborals. Tanmateix, eliminarà l’obligatorietat de compensar el terme mitjà d’hores en el còmput diari. Aquesta reconfiguració tècnica permet, legalment, que les empreses puguin establir torns de fins a 13 hores seguida amb l’excusa de «situacions d’alta demanda productiva».
Una reforma a mesura de la patronal
Les reaccions del sector empresarial i diverses organitzacions patronals ha estat d’aprovació unànime. Els sectors de l’hostaleria i el turisme han celebrat la mesura argumentant que la «flexibilitat» permetrà «ajustar les plantilles de manera òptima». Així, es deslliuraran de pagar hores extres als treballadors o fer nous contractes fixos.
El mateix canceller Merz ha justificat la reforma en diferents compareixences. Ha sostingut que els models alternatius com la setmana laboral de quatre dies «no són viables» per mantenir els nivells actuals de productivitat.
Per contra, les organitzacions sindicals del país, coordinades a través de la Confederació Alemanya de Sindicats (DGB) hi han manifestat una oposició frontal. Han qualificat el projecte de llei com «una regressió històrica dels drets dels treballadors». «No toqueu la jornada laboral de vuit hores», han advertit. Alhora, denuncien que la mesura respon únicament a les necessitats de les empreses d’optimitzar costos.
Així mateix, segons un estudi de l’Hugo Sinzheimer Institut (HSI) del 2025, l’absència de control diria rígids podria possibilitar setmanes de fins a 73 hores laborals. Per la seva banda, el govern insisteix que «no és la intenció» i que «hi haurà controls». Malgrat això, si s’aprovés la llei, la situació descrita seria legalment possible.
Enfront d’aquest atac el moviment obrer ja ha anunciat l’inici de mobilitzacions en les empreses i als carrers de cara al debat parlamentari del mes vinent.
