Milers de persones fent cua per obtenir la documentació prèvia als consolats, ajuntaments o serveis municipals d’atenció ciutadana. Esperes de fins a 5 hores. El telèfon 060, per sol·licitar cites prèvies, completament inaccessible. Una única oficina de Seguretat Social per província i oficines de Correus limitades a les grans ciutats. Cap oficina d’Estrangeria habilitada.
La regularització extraordinària de persones migrants en situació irregular s’ha aprovat sense la previsió i recursos necessaris. A Catalunya es calcula que 150.000 persones són potencialment beneficiàries d’aquesta mesura. El primer dia es van fer 13.500 sol·licituds. No obstant això, la capacitat de les administracions per tramitar les sol·licituds presencials és molt limitada –unes 1.000 diàries– i ja estan col·lapsades.
Segons la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, «el procediment està preparat per donar resposta a totes les sol·licituds que compleixin els requisits, vinguin les que vinguin». La realitat, però, és una altra.
Per una banda, la complexitat del tràmit i la bretxa digital. El tràmit es pot fer telemàticament, amb el certificat digital. No obstant això, la majoria de les persones l’han de tramitar presencialment, la qual requereix cita prèvia.
Per altra banda, falten espais habilitats on les administracions facin els tràmits, especialment fases prèvies. Perquè es realitzi correctament la regularització, cal acreditar l’«arrelament social» –que emet l’ajuntament– i el certificat d’antecedents penals –el consolat. De forma complementària, també l’informe de vulnerabilitat –serveis socials.
La situació de caos, de gent fent cua durant tot un dia i marxar a casa sense res, s’està repetint arreu.
El reconeixement formal no és per se reconeixement pràctic
Després de la pressió exercida per la campanya i plataforma RegularizaciónYa, el Govern de l’Estat Espanyol i Podemos van pactar un procés extraordinari de regularització. El Reial decret 316/2026 pretenia, teòricament, «donar resposta a la situació de centenars de milers de persones que ja viuen a l’estat, però no han pogut accedir als circuits ordinaris de regularització». Concretament, 500.000 persones en situació administrativa irregular podran, potencialment, accedir als drets bàsics fins ara sistemàticament negats. El termini de presentació de les sol·licituds és del 16 d’abril al 30 de juny. I ja la primera setmana les administracions s’han vist incapaces de donar resposta.
L’aprovació de la ILP per a la regularització de persones migrants ha estat rebuda amb un profund escepticisme per part de diversos sectors crítics. Tot i l’avenç teòric, el reconeixement de drets sobre el paper no s’està traduint en una realitat tangible. La manca de mecanismes d’aplicació i l’existència de barreres burocràtiques impedeixen que la mesura arribi a la majoria social afectada. Segons els analistes, la mesura no altera l’estructura que genera la irregularitat administrativa. La llei d’estrangeria continua intacta com l’eina principal per disciplinar la força de treball migrant, perpetuant un model de precarietat.
A més, les veus crítiques llegeixen en la mesura una clara estratègia política. Tot i que la iniciativa neix de l’organització de la classe treballadora, el seu desbloqueig després d’anys de paràlisi s’atribueix a dos factors clau: el lideratge de Pedro Sánchez com a referent del progressisme a Europa i el context de crisi estructural.
