El passat 15 d’abril, el SHSC Girona, Som sostre i Cacau i Negritud, entre altres col·lectius, s’han reunit per organitzar-se contra el desnonament imminent de més de cinquanta persones. Es tracta de les persones que viuen a l’antiga fàbrica Simon, situada a la carretera Barcelona, i a la masia de Cal Gras, a les Hortes de Santa Eugènia. El primer immoble és propietat de l’Ajuntament de Girona i, el segon, de propietat privada.
La majoria d’aquestes persones ja han patit prèviament altres processos de desnonament i, en l’actualitat, es veuen obligades a viure en condicions d’extrema precarietat. Les situacions d’infrahabitatge en què es troben impliquen riscos constants per a la seva salut i seguretat. Exposició al fred, la humitat o episodis recents d’incendis, com els ocorreguts la darrera setmana, en són alguns exemples.
En un manifest que han fet públic, denuncien la situació d’infrahabitatge, l’augment del sensellarisme i la criminalització cap als col·lectius que ho pateixen. També han declarat que «les institucions han demostrat que no tenen ni la capacitat ni la voluntat de revertir aquestes situacions. Són còmplices i responsables directes d’aquesta crisi». En aquest ja s’han adherit 23 organitzacions i entitats de la ciutat i de Catalunya.
Alhora, en el manifest s’apunta a la necessitat d’abordar el problema de fons i posar fi a un model d’habitatge basat en el benefici privat. Segons declaren «els recursos habitacionals han d’estar al servei de les necessitats de la majoria social».
L’ajuntament ja ha iniciat els tràmits
L’Ajuntament de Girona, governat per la CUP, ja ha començat els tràmits per desnonar l’antiga fàbrica Simon (https://horitzosocialista.cat/actualitat/cup-girona-desallotjara-mes-de-vint-persones-sense-llar-duna-fabrica-abandonada/) i exigeix als ocupants que abandonin l’espai en vuit dies hàbils. De fet, el ple va rebutjar les al·legacions presentades per entitats que pretenien evitar el desallotjament i ha advertit que, «en cas de no complir voluntàriament el requeriment de desallotjament del punt anterior, s’executarà forçosament la recuperació d’ofici».
L’espai està destinat a la construcció del nou institut Comtessa Ermessenda. No obstant això, les organitzacions i col·lectius de la ciutat han alertat que «tan necessari per garantir el dret a l’educació com ho és proveir una alternativa habitacional per garantir el dret a un sostre. Mereixem un institut digne i mereixem habitatge digne per tothom».
Les organitzacions signants reclamen l’aturada immediata dels desnonaments, així com la provisió d’una alternativa habitacional per a totes les persones afectades: «Aquests llocs no són adequats ni segurs per viure-hi. Tanmateix, el carrer ho és encara menys». A més, aquestes actuacions ignoren informes fiscals que constaten irregularitats. En el cas de Badalona, on van ser desnonades 200 persones, es va vulnerar l’ordre judicial en executar el llançament sense alternativa residencial prevista, en un context d’emergència habitacional i condicions climàtiques adverses.
Per la seva banda, el SHSC de Girona, organització que també participa en el manifest, ha assenyalat: «Enmig d’una campanya de criminalització i abandonament per part de les institucions, l’Ajuntament no ofereix cap alternativa habitacional», han assegurat el SHSC de Girona.
La crisi de l’habitatge: problema estructural i gestió institucional ineficaç
La crisi de l’habitatge s’agreuja de forma sostinguda. L’habitatge és ja una de les mercaderies més rendibles a través del qual treure’n benefici. En l’última dècada, l’escalada dels lloguers ha arribat a absorbir gairebé el 100% del salari de la classe treballadora. Aquesta asfíxia s’està conjugant amb l’encariment de la vida i una pèrdua generalitzada de poder adquisitiu. Com assenyala Arrels Fundació, el sensellarisme no és una tria, sinó la cara més crua d’aquesta precarietat.
Els desnonaments de Girona s’afegeixen a altres casos recents, com el de l’Institut B9 a Badalona o el de l’antiga presó de Palma. Segons les organitzacions, aquest fet suposa la normalització de deixar al carrer centenars de persones vulnerables sense alternativa habitacional, alhora que suposa la consolidació de la restricció de drets. Alhora, apunten, aquest discurs i pràctiques dutes a terme per les institucions contribueixen a la criminalització de la pobresa.
L’execució del desallotjament es preveu sense oferir cap alternativa residencial. Mentre l’ajuntament «està treballant en solucions», les organitzacions recorden que a Girona hi ha aproximadament 1.500 pisos buits. Alhora, la decisió qüestiona el rumb de la CUP, que sembla haver iniciat una nova etapa marcada per l’adopció de formes i marcs discursius dretanitzats de la política institucional. La direcció nacional del partit encara no s’ha posicionat públicament sobre els denonaments impulsats pel govern de Girona.
