El Correllengua Agermanat va començar ahir diumenge dia 19 d’abril amb l’encesa simbòlica de la flama de la llengua catalana a Prada de Conflent (Catalunya Nord). L’encesa de la flama indicava el tret de sortida d’una iniciativa que recorrerà tots els territoris de parla catalana fins a inicis del mes de maig.
L’organització assenyala que «és un seguiment del Correllengua mallorquí que ara s’exporta d’alguna manera al conjunt dels Països Catalans. Tot i això, té un esperit que va una mica més enllà, perquè per primera vegada proposem un Correllengua Agermanat, que recorrerà tots els territoris de parla catalana i, per tant, també hi incloem la idea de l’agermanament entre els pobles».
La iniciativa està inspirada en altres experiències de defensa lingüística com la Korrika basca. Consisteix en una cursa de relleus no competitiva que travessa municipis i ciutats amb l’objectiu de visibilitzar la llengua i fomentar-ne l’ús social. Al llarg del recorregut s’hi programen activitats culturals, concerts i actes populars que impliquen el teixit associatiu local. Les inscripcions per participar en els diferents trams de la cursa segueixen obertes.
Regressió de l’ús social del català i ofensiva espanyolista
L’edició d’enguany neix en un context qualificat de «preocupant» per a la salut del català. Diverses fonts apunten a una regressió relativa de l’ús social del català en els darrers anys. Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023), només un 32,6% de la població utilitza el català com a llengua habitual. Aquesta xifra que reflecteix una pèrdua de pes percentual malgrat l’augment de parlants totals.
En la mateixa línia, estudis de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans assenyalen que el principal repte no és tant el coneixement de la llengua com el seu ús efectiu en les interaccions quotidianes. Especialment és en contextos urbans i entre joves on es detecta una tendència a la substitució lingüística pel castellà.
A la vegada, s’hi afegeix una ofensiva política i judicial contra el català així com un context polític cada vegada més reaccionari que alimenta l’espanyolisme. En l’àmbit judicial i polític, a Catalunya aquesta primavera el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat executar la sentència que anul·lava part del decret del 2024 que pretenia blindar el català com a llengua vehicular als centres educatius.
Al País Valencià, el govern de PP amb suport de Vox ha intensificat l’ofensiva contra la llengua amb mesures com el nou decret curricular de Batxillerat. Una mesura que elimina referències a autors catalans i balears i limita el cànon a «autors valencians». A la vegada, evita la denominació de català per tal de reforçar una suposada identitat lingüística diferenciada. Aquesta decisió s’emmarca en una estratègia més àmplia de fragmentació i instrumentalització política de la llengua, vinculada a l’auge del blaverisme institucional.
A les Illes Balears, el català està al centre d’un conflicte polític arran de mesures del govern del PP amb el suport de Vox, com el pla de segregació lingüística a l’escola i la reducció d’ajudes a entitats com l’Obra Cultural Balear.
La flama d’una llengua viva
En aquest marc, el Correllengua Agermanat es presenta com una resposta que vol reforçar la cohesió entre parlants i territoris. La flama continuarà el seu recorregut en els pròxims dies amb parades en diferents municipis. L’organització manté una crida oberta per sumar-se als trams i a les activitats programades, amb l’objectiu de convertir aquesta primera edició en una mobilització àmplia en defensa de la llengua.
El recorregut ha començat a Prada de Conflent i travessa Catalunya en diverses etapes fins arribar a Tarragona el 23 d’abril, passant per ciutats com Girona, Barcelona i Lleida. Des d’allí, la flama entra al País Valencià (Tortosa → La Pobla Tornesa → València → Altea → Elx) i continua per les Illes Balears, amb etapes a Eivissa, Menorca i Mallorca. Finalment, el recorregut culmina el 5 de maig a l’Alguer.
L’OJS s’ha adherit a aquesta iniciativa i assenyala que ho fa per «reivindicar el dret a viure plenament en català i el dret a aprendre i a fer-se seva la llengua de tota la classe treballadora, vingui d’on vingui i sigui com sigui».
