El passat dissabte 11 d’abril de 2026 moria a Barcelona la històrica militant Blanca Serra i Puig. Nascuda l’any 1943, tant la Blanca com els seus germans Eva i Josep de Calassanç «Cala», van tenir un paper decisiu en la fundació del moviment de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans.
Una vida de militància independentista
Tant Blanca Serra com la seva germana Eva iniciaren la seva militància política al Front Nacional de Catalunya (FNC) a la dècada dels anys seixanta. Lluny dels usurpadors d’aquestes sigles en els últims anys, el FNC era aleshores un partit polític clandestí independentista i de tendència progressista. Ara bé, Blanca Serra formava part al conjunt de joves militants que es decantaren pel marxisme d’alliberament nacional inspirat en moviments revolucionaris d’aquells anys.
Així, l’any 1969, Blanca Serra va ser una de les militants que lideraren l’escissió juvenil del FNC que fundaria el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Aquest partit marxista va tenir un paper cabdal en l’organització i lluites de la classe treballadora durant els últims anys del règim franquista a Catalunya.
Posteriorment, Blanca Serra també formaria part l’any 1974 de la seva primera escissió de caràcter insurreccional, el PSAN-Provisional, el qual esdevindria després Independentistes dels Països Catalans, una de les organitzacions fundadores del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). En els últims anys, Blanca Serra mantenia la seva militància activa a Poble Lliure i a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).
Tortures a la Via Laietana
En tant que militant revolucionària durant la dictadura franquista i l’anomenada «Transició», Blanca Serra va ser una de les moltes persones que van patir la repressió i, fins i tot, tortures. De fet, la Brigada Político-Social espanyola va torturar-la durant tres dies el febrer del 1977 a la infame comissaria de la Via Laietana.
En un comunicat conjunt emès per Poble Lliure, el mitjà digital Llibertat.cat i Edicions del 1979, els seus companys han destacat de Blanca Serra que la seva lluita és el seu llegat. «La memòria és una forma de victòria», reblava el comunicat.
