El passat febrer, el Departament de Salut va anunciar una nova mesura: vincular els pressupostos dels CAP a la durada de les Incapacitats Temporals (IT) dels seus usuaris. Davant aquesta intenció, organitzacions del sector sanitari i sindicats s’hi van oposar, convocant ràpides mobilitzacions.
Malgrat que el govern va fer marxa enrere públicament, ara es torna a impulsar la mesura de forma encoberta. En la mesura del febrer, es pretenia imposar mesures generals de seguiment i racionalització de l’absentisme. En el cas actual, l’estratègia implica traslladar part de la responsabilitat econòmica als responsables d’equip (metges de família), integrant l’impacte de les baixes en els seus propis objectius pressupostaris i d’avaluació.
Actualment, doncs, la vinculació de les baixes laborals als pressupostos dels CAP s’està impulsant mitjançant un mecanisme de control de costos més directe i descentralitzat respecte al que es plantejava al febrer. Aquesta decisió ha reobert totes les alarmes entre professionals sanitaris, sindicats i organitzacions del sector.
Una eina per contenir la despesa o per disciplinar els treballadors?
El Departament de Salut presenta la mesura com una eina per contenir la despesa i reduir l’absentisme. Tanmateix, diversos professionals del sector denuncien que la iniciativa introdueix un incentiu econòmic que condiciona directament l’atenció. Segons assenyalen, aquesta obliga els facultatius a triar entre la salut del pacient i el compliment d’objectius pressupostaris. A més, denuncien que això suposa una forma de «disciplinament» laboral que prioritza els beneficis de les empreses a costa del benestar de la classe treballadora.
En lloc de presentar-la obertament, el Govern camufla la mesura sota l’aparença de decisió clínica. A més, els professionals alerten d’una possible privatització, ja que aquesta podria incentivar la derivació de proves cap a la sanitat privada.
Per la seva banda, els sindicats qualifiquen la iniciativa de «greu retrocés» i adverteixen que aprofundirà les desigualtats territorials. Els CAP amb més pressió assistencial o poblacions envellides podrien perdre recursos, generant un cercle viciós de sobrecàrrega i pèrdua de qualitat assistencial. Els professionals del sector han alertat, també, que l’impacte serà especialment greu per als col·lectius més vulnerables. Persones amb patologies cròniques, trastorns de salut mental o feines precàries es veuran perjudicades si es dificulta l’accés a una baixa mèdica.
L’atenció primària col·lapsada
En aquest context, els professionals consideren la mesura totalment contraproduent: «En lloc de reforçar el sistema, s’introdueixen mecanismes de control que erosionen la confiança i la qualitat assistencial», lamenten. Malgrat la creixent oposició, el Departament de Salut defensa el model i nega que es posi en risc la independència clínica.
El sector recorda que l’atenció primària ja arrossega un infrafinançament crònic, amb plantilles al límit i serioses dificultats per garantir l’assistència. En aquest sentit, els experts assenyalen que el problema és estructural.
L’atenció primària, teòric pilar del sistema, pateix una manca de recursos cronificada i ofensives cada cop més explícites. La prevenció i el seguiment continuat tenen un retorn econòmic menys immediat que els àmbits hospitalaris o tecnificats. En un sistema on es prioritzen les lògiques d’eficiència i generació de benefici a curt termini, aquestes tasques queden relegades. Aquest fet, expliquen, té conseqüències greus: el colapse del primer nivell d’atenció impacta sobre altres serveis, saturant les urgències i dilatant les llistes d’espera.
La desinversió progressiva i i l’aplicació d’aquestes noves mesures no només debiliten la capacitat de prevenció, sinó que comprometen la sostenibilitat d’un sistema sanitari que ja es troba en una situació crítica.
