Avui dilluns el TSJC de Catalunya ha ordenat l’execució de la sentència contra el català en l’ensenyament. Aquesta sentència afirma que, segons el tribunal, no hi hauria suficient presència del castellà a l’escola.
D’aquesta manera, els jutges consideren que hi ha un desequilibri a favor del català sobre el castellà, la qual cosa no garantitzaria que en acabar el cicle escolar els alumnes dominin les dues llengües oficials. Per aquest motiu, ha ordenat una sentència que acaba amb bona part del decret actual sobre el català a l’escola. A més a més, la sentència també afectaria l’ensenyament de l’aranès.
Els canvis que introduirà la sentència són diversos. En primer lloc, l’anul·lació de la norma que establia el català com a llengua vehicular a classe. També aquella que feia del català la llengua habitual de relació amb famílies i en materials, així com la llengua prioritària en l’acollida d’alumnes nouvinguts. En darrer lloc, també afectaria la forma en què els centres d’ensenyament organitzen diferents projectes lingüístics.
La reacció a la sentència ha estat divida. D’una banda, un grup majoritari d’entitats i sectors educatius ho veuen com un atac directe al model d’escola catalana. La Generalitat també ha anunciat que recorrerà la sentència i el Departament d’Educació ha anunciat que ara per ara aquesta no suposa cap afectació immediata. D’altra banda i en minoria, altres col·lectius han celebrat la decisió del tribunal perquè creuen que reforçarà l’ús del castellà.
Un atac al model d’immersió en català
La sentència contra el català a l’escola és un atac directe als drets polítics de la classe treballadora a Catalunya. Alhora, suposa un colp dur contra el model d’immersió en català. D’una banda, atempta contra el dret d’aquells catalanoparlants nadius a estudiar en la seva llengua. D’altra banda, nega la possibilitat d’unes bones condicions d’accés a l’aprenentatge de la llengua a aquells sectors nouvinguts, especialment al proletariat migrant.
