Dimecres el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, va anunciar la suspensió d’exportacions de gas a Ucraïna fins que Kíiv reprengués el trànsit de petroli rus cap al país. «Mentre Ucraïna no subministri petroli, no rebrà gas d’Hongria», va declarar Orbán en un vídeo publicat en Facebook.
El mandatari hongarès va precisar que el bloqueig seria «gradual», sense oferir-ne un calendari concret. L’octubre de 2025, el gas d’origen hongarès representava el 46% del volum total importat per Ucraïna, segons dades del think tank hongarès Oeconomus Economic Research Foundation. El conflicte energètic comença a finals de gener. Llavors, un atac rus va danya l’oleoducte Druzhba, que transportava cru des de la Federació Russa fins a Hongria i Eslovàquia.
La decisió es produeix en plena campanya electoral per a les legislatives hongareses del 12 d’abril. Aquesta se suma a l’escàndol que ha posat en el centre de la polèmica les relacions del govern d’Orbán amb el Kremlin.
El cap de setmana passat, Washington Post va revelar que el ministre d’Afers Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, informava el seu homòleg rus, Serguéi Lavrov, de manera regular en les pauses de les reunions de ministres de la UE. Així, Lavrov hauria rebut «informació directa sobre el discutit» a Brussel·les.
Va ser el mateix Szijjártó qui dimarts va confirmar tenir contacte amb Lavrov abans i després de les reunions del Consell Europeu. Tanmateix, en va restar la importància. «Coordino abans i després de les reunions dels ministres d’Exteriors sobre les decisions preses o que s’han de prendre amb les persones que són importants per als interessos hongaresos. Rússia és per a Hongria un soci important, per exemple per a l’abastiment energètic», va declarar en un míting electoral recollit pel portal Telex.
Tensions en el si de la Unió Europea
La Comissió Europea va qualificar dilluns com a «molt preocupants» les informacions sobre les filtracions. «Esperem que el govern hongarès aporti aclariments», va afirmar una portaveu comunitaria. Alhora, va subratllar que «la relació de confiança entre els estats membres, així com la d’aquests i les institucions, és fonamental per al funcionament de la UE».
El primer ministre polonès, Donald Tusk, va assenyalar en xarxes que «des de fa molt que sospitàvem d’això». Szijjártó, que des de l’inici de l’Operació Militar Especial de Rússia a Ucraïna s’ha reunit una dotzena de vegades amb Lavrov, havia desmentit inicialment la informació del Washington Post com a «notícies falses».
Les maniobres d’Orbán responen a un doble moviment. D’una banda, utilitzar el tall de subministraments energètics com a eina de pressió política contra Ucraïna, amb la qual cosa se sumarien al veto sobre el préstec de 90.000 milions d’euros de la UE per a Kíiv. D’altra banda, actua com a soci privilegiat del Kremlin al bell cor d’Europa, filtrant informació confidencial de les reunions comunitàries.
Tot això ocorre quan les enquestes apunten a una possible derrota del partit Fidesz d’Orbán després de 16 anys en el poder. En l’últim sondeig del Centre de Recerca 21, li atorguen un avantatge de deu punts al partit opositor Tisza, liderat pel conservador Péter Magyar. Aquest obtindria el 51% dels vots enfront del 41% del partit governant.
Mentre la UE debat com sostenir l’esforç de la guerra a Ucraïna, el govern hongarès actua com a soci díscol en l’aliança occidental, prioritzant els seus interessos energètics amb Moscou per sobre de la postura oficial europea.
