Durant més d’una dècada, el complement havia retribuït infermeres i metgesses encarregades de tutoritzar residents d’Infermeria i Medicina Familiar i Comunitària. Aquest febrer, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha retirat el complement econòmic als col·laboradors docents de la primària.
La mesura afecta especialment les estades formatives obligatòries en dispositius com les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), centres d’atenció primària en l’àmbit rural, pediatria d’atenció primària i centres d’urgències d’atenció primària (CUAP).
El complement docent de 299 euros bruts es va establir en el marc del III Acord i es va començar a percebre de forma generalitzada el maig de 2024. El sistema de pagament es regeix per les hores de tutoria: un pagament semestral per a qui realitza entre 20 i 50 hores, augmentant progressivament fins a un pagament mensual per a aquells que superen les 250 hores.
Un retrocés en drets laborals
Segons diferents organitzacions, la decisió ha obert un nou front de conflicte en el sistema sanitari públic català. La retirada tindrà conseqüències directes sobre la formació de residents i el funcionament de l’atenció primària.
Segons l’organització La Capçalera, la retirada del complement suposa «un retrocés en drets laborals» i posa en risc directe la qualitat de la formació dels residents. En aquest sentit, denuncien que la decisió ha provocat una onada de renúncies entre col·laboradors docents. Algunes professionals han deixat de tutoritzar residents com a forma de pressió en les negociacions.
Aquesta situació ha generat un escenari crític a les unitats docents. Sense professionals que assumeixin la tasca formativa, es compromet la realització del programa oficial establert. Aquest fet podria posar en perill l’acreditació d’aquestes unitats i, en conseqüència, la seva capacitat de continuar formant nous especialistes.
L’ICS defensa un canvi per «seguretat jurídica»
Per la seva banda, l’ICS argumenta que el complement docent no està contemplat en els acords laborals vigents. Segons argumenta, tampoc ho està en el model retributiu actual, ja que no es troba reconeguda la figura de «col·laborador docent». En aquest sentit, justifiquen l’eliminació per la «necessitat d’adaptar-se al marc normatiu i garantir la seguretat jurídica i la coherència del sistema».
En la última comunicació del director gerent del ICS, Josep M. Pomar, enviada als docents: «El marc normatiu vigent no preveuen cap complement retributiu específic per a la figura del col·laborador docent dins la jornada ordinària, ja que aquesta figura no es troba reconeguda jurídicament».
Davant el conflicte generat, l’ICS ha obert un grup de treball amb els professionals afectats per discutir altres formes de reconeixement per aquesta figura. Les mesures proposades, però, ja han estat rebutjades pels professionals, que consideren que no compensen la pèrdua econòmica ni el valor de la tasca docent.
Les últimes negociacions de l’ICS apunten a mesures desiguals entre els professionals. Diverses organitzacions denuncien que això es deu a les reunions paral·leles i a la falta d¡una unitat d’acció de les treballadores afectades.
Mobilització creixent i negociacions obertes
Davant aquesta situació, les residents han tingut un paper central en la mobilització. El passat 12 de març, La Capçalera va convocar una concentració per denunciar la situació. En aquesta s’hi van aplegar més de 150 professionals sanitàries, concentrant-se dins la seu central de l’ICS, a Barcelona.
Durant la protesta, les residents van subratllar que la responsabilitat del risc sobre la seva formació recau en l’ICS i no en les col·laboradores docents. També van advertir que la mesura vulnera el dret a completar el programa formatiu oficial i afecta directament la qualitat assistencial.
Fruit de la pressió, es va aconseguir una reunió amb representants de la direcció de l’ICS. Tot i que es van comprometre a continuar les negociacions en els dies següents, el conflicte continua obert. La principal demanda dels professionals continua essent la mateixa: la recuperació del complement econòmic i equiparació arreu del territori.
Un conflicte que reflecteix una crisi estructural
L’eliminació del complement docent no és un fet aïllat. Aquest s’emmarca en un context més ampli de tensió i desgast del sistema sanitari públic. En els darrers anys, el sector ha protagonitzat mobilitzacions destacades, com la vaga general del personal sanitari del 2023 o les protestes vinculades al tercer acord laboral de l’ICS el 2024.
Diverses veus del sector alerten que aquestes mesures responen a una dinàmica de contenció de la despesa en serveis públics essencials. Mentrestant, s’expandeix la col·laboració amb el sector privat. Això, asseguren, contribueix a aprofundir les desigualtats i a consolidar un model sanitari dual.
En aquest marc de crisi sanitària, els sectors més afectats per les retallades són els de l’atenció primària. Justament, els serveis que constitueixen estructures essencials centrades en la prevenció, el seguiment continuat i l’atenció comunitària. L’atenció primària és altament costosa i amb una rendibilitat econòmica baixa des d’una lògica de mercat.
La retirada dels complements docents és l’expressió d’un model que tendeix a reduir tot allò que no genera un retorn immediat o quantificable. En aquest sentit, funcions essencials com la docència, la prevenció o l’atenció comunitària queden subordinades a una lògica productivista.
