En els darrers cinc anys, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) —ara sota la Direcció General de Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència (DGPPIA)— ha impulsat la realització de proves mèdiques de determinació d’edat a un miler de joves migrants. Els resultats han decretat majoritàriament la majoria d’edat i han comportat l’expulsió immediata d’almenys 700 joves dels centres de menors.
No obstant això, la fiabilitat d’aquest sistema ha estat -i segueix estant- posat en qüestió per diferents entitats, organitzacions i sentències. Des de 2021, s’ha demostrat que 232 d’aquests diagnòstics són falsos.
A més, aquest fet contradiu el compromís adquirit pel Govern el febrer de 2021, quan va anunciar l’eliminació d’aquestes proves en favor de la validesa dels passaports i documents oficials.
Un mètode invasiu i científicament qüestionat
Les proves són realitzades a petició de la Fiscalia. Aquestes consisteixen en un examen de maduració òssia i dental que inclou radiografies del canell, ortopantomografies dentals i tomografies de la clavícula.
La comunitat científica internacional i els instituts de medicina legal adverteixen que aquestes tècniques presenten marges d’error significatius. En aquest sentit, les proves no tenen en compte factors ètnics o socioeconòmics que alteren el desenvolupament físic. Alhora, el mateix Departament de Salut reconeix en els seus informes que «cap d’aquests mètodes és òptim ni infal·lible».
Tot i això, les proves es continuen aplicant recurrentment i la Generalitat segueix utilitzant els resultats d’aquestes com a evidències definitives per tancar expedients de tutela.
Altres irregularitats de les proves
En moltes ocasions, les proves s’han realitzat a joves que ja disposen de passaport o documentació legal. Teòricament, el marc legal del Tribunal Suprem apunta que no es poden fer proves d’edat a nois documentats si el document no presenta indicis de manipulació.
Malgrat això, advocats cm Marta Llonch o Albert Parès han denunciat aquesta pràctica reiterada a menors documentats i que els ha permès guanyar litigis. «Si es considera que un document no presenta fiabilitat, hi ha moltes altres coses que pots fer abans (…) Per exemple, contactar amb les autoritats del país d’origen per contrastar les dades», ha apuntat l’advocada Marta Llonch a El matí de Catalunya Ràdio.
Fins al moment, el Portal de Transparència de la Generalitat manté un silenci significatiu sobre quants dels joves sotmesos a aquestes proves tenien la documentació en regla. Paral·lelament, des de Drets Socials han argumentat que el volum d’expulsats és «baix» en comparació amb el total de tutelats. També s’ha desinhibit de la situació assenyalant que la Fiscalia és qui ordena les proves. Diversos juristes, però, han recordat que no existeix cap norma que obligui la Generalitat a supeditar-se al criteri de la Fiscalia si hi ha proves documentals de la minoria d’edat.
Les conseqüències de l’expulsió
Els joves considerats majors queden al carrer, sense permís de residència ni dret a habitatge. Tot i que poden recórrer la decisió, la justícia triga entre sis mesos i un any a dictar sentència. L’advocat Parés qualifica aquesta pràctica de «negligència molt greu» i acusa la DGAIA de jugar amb els terminis. «És una manera de treure-se’ls del damunt. Els fan fora i, quan guanyen el judici, molts ja són realment majors d’edat. Així s’estalvien els diners de mantenir-los», afirma Parés.
Les dades del 2025 confirmen aquesta anomalia. La justícia ja ha obligat a readmetre com a menors 59 joves que l’any 2024 havien estat determinats com a majors d’edat per l’Administració. Un «error administratiu» que, per a aquests joves, es tradueix en mesos de desemparament i exclusió social.
