En les últimes setmanes, l’Ajuntament de Barcelona ha accelerat els seus plans de transformació del parc de les Tres Xemeneies. Aquest espai públic situat als antics terrenys de la Canadenca, havia esdevingut en els últims anys una meca de l’art urbà. Ara, les parets són completament grises i la Guàrdia Urbana vigila nit i dia l’entorn, en aplicació del Pla Endreça.
La grisor inunda les Tres Xemeneies
Des de fa anys, milers d’artistes, locals i també vinguts d’arreu del món, han exposat el seu art efímer en les parets del parc de les Tres Xemeneies. Grafitis, murals i diferents expressions artístiques s’han plasmat i compartit en aquesta ubicació, amb el vistiplau de les autoritats municipals.
Cal tenir present, però, que han estat els diferents governs municipals els principals criminalitzadors de l’art urbà. Les diferents «ordenances de civisme» de Barcelona han posat en el punt de mira muralistes i grafiters, fins a gairebé proscriure aquesta expressió artística. Per rentar la seva imatge, el mateix Ajuntament va habilitar-ne petits espais a la ciutat.
Així, a les parets del parc Tres Xemeneies fins no fa gaire podia gaudir-se d’obres d’art urbà. Moltes d’elles, amb una forta càrrega política de denúncia de diferents tipus d’injustícies. En els últims dos anys i mig, s’hi han realitzat murals espectaculars a favor de la lluita del poble palestí i en contra del genocidi executat per l’estat sionista d’Israel, per exemple.
No obstant això, l’Ajuntament ha ordenat la censura d’alguna d’aquestes obres de manera indiscriminada. Per exemple, es va ordenar als serveis municipals esborrar un mural de l’artista Roc Blackblock que assenyalava rei emèrit espanyol pròfug de la justícia Joan Carles de Borbó. Aquell mural el va realitzar en solidaritat amb el cantant Pablo Hasél, aleshores empresonat per l’estat espanyol. Un altre exemple de censura recent és el gran mural en contra de les forces d’ocupació israelianes esborrat a l’avinguda del Paral·lel.
Criminalització de l’art urbà i setge a les persones sense sostre
Convé assenyalar també que els murs del parc de les Tres Xemeneies, a la vegada, han servit d’aixopluc a desenes de persones en situació de carrer a Barcelona. En un context de crisi en el que el sensellarisme no para de créixer, el PSC endureix el seu pla d’«higienització» del carrer assetjant les persones sense sostre.
Així, la hipervigilància policial i dels serveis municipals del parc no només se centra en l’art urbà, sinó també en les persones que fins no fa gaire hi passaven la nit. La població que pernocta ha crescut en els últims mesos i, lluny d’un abordatge social i garantir un sostre a les persones sense llar, l’Ajuntament del PSC, com tots els anteriors, els hi fa la vida impossible.
