Dimarts a la nit, després que ho fes Israel, l’Iran va confirmar l’assassinat d’Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l’Iran. Junt amb ell també fou assassinat Gholamreza Soleimani, comandant de la milícia Basij: «Organització per a la Mobilització dels Oprimits».
A més, aquesta tarda l’Iran també ha confirmat l’assassinat de Esmaeil Khatib, ministre d’Intel·ligència del país. El ministre hauria mort junt a altres oficials en un dels atacs la matinada de dimarts.
Els atacs de les forces imperialistes occidentals tractarien, així, d’escapçar el govern de l’Iran per fer trontollar la República Islàmica. Des de Teheran, el ministre d’Afers Exteriors, Abbas Araghchi ha desafiat el règim Trump i l’entitat sionista afirmant que la vida del país no recau sobre una figura individual.
D’entre els tres assassinats destaca per sobre la resta Larijani. Aquest, una figura política molt propera a l’anterior aiatol·là, ha estat una peça clau per al règim. Des de l’assassinat de Khamenei, Larijani havia ocupat la posició de facto líder del país.
Una peça clau de la República Islàmica
Larijani ocupava un dels càrrecs més importants dins la República Islàmica. Amb una visió política molt adherida a l’ortodoxia khomeinista, havia desenvolupat diversos rols en el país. Va ser portaveu del govern i també el principal negociador sobre els tractats nuclears amb occident en el passat.
Alguns analistes consideren que la seva visió més política contribuïa a equilibrar la Guàrdia revolucionària amb la resta d’institucions polítiques. D’aquesta manera, l’atac perpetrat per l’entitat sionista cercaria debilitar el vincle entre l’exèrcit i la resta de les estructures de l’estat.
Malgrat els assassinats dels líders i figures al capdavant del país, l’Iran ha reiterat que continuarà la lluita. Ha advertit diversos països del Golf que atacarà les seves reserves energètiques. També ha amenaçat amb represàlies als EUA i Israel. Especialment, després dels atacs a la reserva de South Pars de gas natural, les refineries de petroli a Teheran o a l’illa de Kharg, punt logístic de gran valor per a l’Iran.
