L’Ajuntament de Girona, governat per la CUP, desallotjarà la vintena de persones sense llar que des de fa anys sobreviuen a l’antiga fàbrica Simon. Segons han justificat, l’objectiu és «recuperar la possessió de l’immoble per cedir-lo a la Generalitat i permetre la construcció del nou institut Ermessenda». No obstant això, aquesta mesura implica desallotjar les persones que hi viuen.
El ple municipal ha ratificat per unanimitat el decret d’alcaldia. Malgrat que l’alcalde, Lluc Salellas, assegura que es buscarà «una solució perquè ningú es quedi al carrer», es tracta de persones que fa anys que viuen en la precarietat.
Mentrestant, el focus dels mitjans generalistes s’ha desviat cap al moció de Vox demanant que es prohibeixi l’accés amb burca i nicab.
La ineficaç gestió institucional de la crisi de l’habitatge
La crisi de l’habitatge s’agreuja de forma sostinguda. L’habitatge és ja una de les mercaderies més rendibles a través de la qual treure’n benefici. En l’última dècada, l’escalada dels lloguers ha arribat a absorbir gairebé el 100% del salari de moltes famílies. Aquesta asfíxia s’està conjugant amb l’encariment de la vida i una pèrdua generalitzada de poder adquisitiu. Com assenyala Arrels Fundació, el sensellarisme no és una tria, sinó la cara més crua d’aquesta precarietat.
En aquest escenari, no només empresaris i rendistes en són responsables, sinó que les institucions en són còmplices. La inacció i la resposta repressiva no només no resolen la problemàtica, sinó que alimenten l’estigmatització i violència cap als més vulnerables.
L’execució del desallotjament es preveu sense oferir cap alternativa residencial digna ni permanent. Malgrat que l’ajuntament diu que «està treballant en solucions», obvia la cronicitat del sensellarisme que pateixen aquestes persones i la ineficàcia dels recursos, com albergs i pisos d’emergència saturats, que no resolen l’arrel del problema.
Aquesta decisió qüestiona obertament el rumb de la CUP, que sembla haver iniciat una nova etapa marcada per l’adopció de formes i marcs discursius dretanitzats de la política institucional. La direcció nacional de la CUP-Països Catalans encara no s’ha posicionat públicament sobre aquest i la resta de desallotjaments impulsats anteriorment pel govern de Girona.
