Avui, 10 de març de 2026, fa 103 anys de l’assassinat de Salvador Seguí, «el Noi del Sucre», aleshores secretari general de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Salvador Seguí, nascut a Lleida, però establert al Raval de Barcelona, va ser de ben jove militant obrer. Amb 20 anys va ser empresonat per primer cop per haver participat en un míting antilerrouxista. Va participar en la revolta obrera de la Setmana Gloriosa del 1909 i va ser un dels fundadors de la CNT l’any 1910. Militant de fermes conviccions anarcosindicalistes, va defensar la declaració de la lluita pel comunisme llibertari al congrés de la CNT del 1919.
«El Noi del Sucre» i el moviment obrer revolucionari
Seguí va ser una de les figures clau del moviment obrer de la dècada del 1910 i fins a la seva mort. Anys d’un sindicalisme de masses i combatiu a una ciutat de Barcelona en expansió, de confrontació directa amb la patronal. Una dècada que en l’àmbit internacional viuria la vaga de les treballadores del tèxtil de Petrograd i la posterior Revolució Russa. Una dècada, també, de guerres imperialistes i colonials.
La històrica anarcosindicalista Frederica Montseny destacava de Seguí la seva capacitat per organitzar les masses proletàries, clau per l’enfortiment del sindicat. El salt qualitatiu que experimentà la CNT durant aquells anys va ser crucial per a què una vaga com la de La Canadenca fos exitosa i assolís una fita històrica: la jornada laboral de vuit hores.
«Si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d’actuar de mode enèrgic, de fer front a tota possibilitat d’atac, serem respectats, atesos i ens imposarem».
—Salvador Seguí, 1918
No obstant això, la victòria obrera de la vaga de La Canadenca va tenir una dura resposta per part de la patronal. Va ser aleshores quan van aparèixer els pistolers de l’anomenat «Sindicato Libre». Malgrat el nom, més que un sindicat es tractava d’una organització prefeixista i anticomunista que actuaria com a força de xoc de la patronal.
Assassinat pels pistolers de la burgesia
L’any 1920, amb l’arribada del governador militar i civil espanyol Severiano Martínez Anido, la repressió contra el moviment es va endurir. Al cap de 15 dies d’arribar, va detenir, empresonar i deportar desenes de militants revolucionaris, entre ells, Salvador Seguí. En aquest mateix moment, pistolers del Sindicato Libre van assassinar Francesc Layret, «l’advocat dels obrers», sota les ordres de Martínez Anido.
Així, el 10 de març de 1923, Salvador Seguí era assassinat a trets a la confluència dels carrers Cadena (Rambla del Raval avui dia) i Sant Rafael del Raval. Pistolers del Sindicato Libre van posar fi a la seva vida i a la del també militant de la CNT Francesc Comas i Pagès, «Paronas». Aquell crim va suposar un punt d’inflexió en la lluita obrera a Catalunya, i va esperonar la formació del grup de resistència armada obrera «Los Solidarios». Un dels seus integrants, Joan Garcia Oliver, va referenciar Seguí com a «el colós de l’anarcosindicalisme» durant l’enterrament de Buenaventura Durruti.
