Víctor, encausat per assenyalar la Pilar Rahola: «la nostra generació no serà còmplice de les seves guerres»

El 8 d’octubre de 2024, la Pilar Rahola es disposava a participar en una conferència a La Garriga quan l’OJS va interrompre l’acte per assenyalar la seva complicitat amb el genocidi a Palestina, llençant-li pintura vermella mentre l’acusava de «tenir les mans tacades de sang». El vídeo de l’acció va córrer com la pólvora. Poc després, començava un periple judicial d’incert recorregut per dos militants vallesans de l’OJS, entre ells en Víctor. Avui conversem amb ell perquè ens expliqui les raons de l’acció així com de la denúncia que han interposat contra la Pilar Rahola fa escasses setmanes, on l’acusen de col·laboració amb el genocidi palestí.

En quin punt es troba el procés judicial? De quins càrrecs us pretenen acusar?

Després que Pilar Rahola i Meritxell Budó, alcaldessa de Junts a la Garriga i ex-portaveu del govern, presentessin una querella contra mi i un altre militant de l’OJS, el jutjat d’instrucció ens investiga per possibles delictes de danys, amenaces lleus i delicte d’odi amb agreujant per antisemitisme. La Unitat de Delictes d’Odi dels Mossos d’Esquadra va determinar que Pilar Rahola és «un personatge públic que defensa les polítiques actuals del govern d’Israel» i que, per tant, els suposats delictes dels quals ens acusen tenen «l’agreujant d’orientació política i antisemitisme». Encara que el judici queda lluny, el cas es troba en l’última fase d’instrucció i es plantegen penes de presó de gairebé 5 anys i fins 20.000€ en multes.

Per què vau triar assenyalar a la Pilar Rahola?

Perquè és una figura mediàtica recompensada socialment i econòmicament pel sionisme internacional. Com li vam recordar en persona, el seu nom està unit al genocidi contra Palestina. Està vinculada al Fons Nacional Jueu, organització que es dedica a l’adquisició de terres palestines per facilitar la neteja ètnica. Fins i tot va posar-li el seu nom a un bosc com agraïment. També és membre d’honor de la Universitat de Tel-Aviv i dirigent del think tank Combat Antisemitism Movement, encarregat de generar una propaganda favorable a les intervencions militars de l’estat d’Israel. Una figura que per cada intervenció a TV3, on banalitza el genocidi, està cobrant gairebé 1.777€ de diners públics. 

Vam assenyalar-la públicament, doncs, perquè personatges com ella normalitzen i banalitzen a casa nostra els plans d’escalada bèl·lica de les oligarquies. Formen part d’una ofensiva cultural per fer-nos creure que, per una banda, Israel i els EUA tenen legitimitat per massacrar poblacions senceres quan els hi plagui i, per altra, que els estats europeus han de sumar-se a la carrera armamentística, militaritzant la vida social i augmentant els pressupostos militars. El vincle entre la Rahola, Trump, Netanyahu, Milei i companyia és molt més estret del que creiem. I creiem que és tasca de les comunistes curtcircuitar el suport econòmic, polític i cultural de l’imperialisme a casa nostra.

L’acció que vam portar a terme s’emmarcava dins d’una campanya d’agitació i mobilització a ciutats i barris, centres educatius i de treball per part de l’OJS però també del Moviment en Solidaritat per Palestina. Creiem que l’acció va generar un consens favorable ampli perquè molta gent entén que el sionisme ha de ser castigat socialment i no pot tenir carta de normalitat a Catalunya. A més, personalment, crec que va enviar un missatge contundent: la classe treballadora no restarà eternament humiliada mentre es fa mofa dels seus morts. Som capaços d’alçar el cap i discutir de tu a tu amb col·laboracionistes del genocidi com la Rahola.

Aquest cas se suma a un context de mesures repressives contra la solidaritat amb Palestina al llarg de tota Europa. Què tenen en comú tots aquests casos? A què consideres que respon aquesta repressió generalitzada?

Primer, cal entendre el context que travessen els estats occidentals, marcat per una crisi de llarg abast on el marge per a la reforma i la pal·liació dels conflictes socials ha quedat reduït dràsticament. En aquest escenari, els estats es preparen per contenir les mobilitzacions i reaccions de la classe treballadora als plans de les oligarquies. 

Durant les mobilitzacions per Palestina i contra la guerra imperialista, hem observat com la UE ha castigat mitjans de comunicació i periodistes per relatar el genocidi a Gaza, com el cas del periodista alemany Dogru i el mitjà Red Media. O també hem vist la il·legalització d’organitzacions i empresonaments massius com els de Palestine Action al Regne Unit, que va acumular milers de detencions en pocs mesos. I a casa nostra, els mossos del PSC han colpejat i tirat gas pebre als manifestants en contra del genocidi, així com impulsat desenes de multes i processos judicials. 

Tots aquests casos responen a una tendència general: l’actualització autoritària dels estats. Ho veiem en l’enduriment dels processos judicials, els esforços en augmentar els salaris i l’equipament dels cossos repressius, així com el retrocés en drets i llibertats polítiques. Aquesta repressió generalitzada busca castigar i aturar les possibilitats d’organització i resposta de la classe treballadora, de manera que les oligarquies es desfacin de la dissidència política per tal d’impulsar sense oposició els seus plans d’empobriment i guerra.

Per aquest motiu, creiem que és important impulsar un mur defensiu entre les organitzacions de classe per tal d’assenyalar aquesta actualització autoritària dels estats i frenar el retrocés en drets i llibertats polítiques del proletariat, responent conjuntament a cada atac repressiu. 

Com a OJS porteu des de l’inici del genocidi intervenint en les diferents mobilitzacions que s’han donat a Catalunya. Per què considereu important donar suport a la causa palestina?

El genocidi a Palestina ha significat un punt d’inflexió en la forma en què les oligarquies imposen el seu domini. Les màscares han caigut. Des d’aleshores, el suposat «ordre mundial basat en regles» s’està descomponent a passes accelerades, com demostren els últims episodis. El bloc atlantista ha accelerat l’escalada bèl·lica arreu del món, bloc on hem d’incloure els governs de la UE, també el de l’estat espanyol i el seu trampós «no a la guerra». Davant d’aquest context, queda clar que l’única força capaç de frenar la barbàrie és la classe treballadora.

La resistència palestina, que molts donaven per vençuda després de més de 50 anys d’ocupació, ha donat un exemple de dignitat a tot el món. En unes condicions adverses i crues, l’heroica resistència del poble palestí ha revifat les tasques dels treballadors d’arreu del món, subratllant la necessitat d’organitzar-nos a escala internacional per acabar amb el degoteig de morts i sang que regalima el capitalisme. L’objectiu és clar: construir un model de societat completament oposat al seu, situant el socialisme com l’únic projecte polític que ens permetrà viure en pau i llibertat.

En aquest sentit, és tasca nostra, de la classe treballadora occidental, construir un projecte independent, que tingui com a objectiu aturar els plans de guerra de les nostres oligarquies. Els treballadors portuaris de Gènova i Barcelona marquen el camí, bloquejant l’entramat logístic de l’imperialisme. Hem de seguir desenvolupant aquestes capacitats de bloqueig i impulsar quan calgui mobilitzacions massives en contra de la guerra.

Des de l’OJS creiem que la joventut treballadora ha d’estar a primera línia contra el genocidi i la guerra. Fent agitació i propaganda a cada barri, centre educatiu i treball, contra la complicitat dels nostres estats amb el genocidi i el bel·licisme. Deixant clar que la nostra generació no posarà els morts en les seves guerres, ni tampoc serà còmplice.

Entre els delictes que pretenen imputar-vos està el de delicte d’odi per antisemitisme. En alguna altra ocasió heu negat que aquella acció s’emmarqui en l’antisemitisme. Ens ho podries explicar?

Una de les principals estratègies de l’estat d’Israel per amagar els crims de guerra i la neteja ètnica a Palestina ha estat la d’acusar d’antisemitisme a tot aquell que s’oposava i rebutjava el sionisme. Les principals causes repressives han seguit aquest esquema: acusar a la dissidència política sota unes coordenades ètniques o religioses, per anul·lar qualsevol mena d’oposició i crítica. 

Però aquestes acusacions són absurdes. Pel que fa al nostre cas, ni Pilar Rahola és jueva, ni es va atacar cap simbologia religiosa. D’altra banda, dins de la població de i la resistència palestina hi ha jueus, així com existeix una oposició a Netanyahu entre les comunitats jueves. L’acusació d’antisemitisme no té cap fonament.

La nostra posició sempre ha estat clara: cal assenyalar que l’estat d’Israel es fonamenta en el supremacisme i l’extermini de la població palestina. Per això defensem el seu complet desmantellament. Els fets de les últimes setmanes deixen en evidència la naturalesa de l’estat d’Israel com a punta de llança dels interessos dels EUA a la regió. És el principal enclavament militar de les oligarquies occidentals pel control i domini econòmic de l’Orient Mitjà.

La setmana passada el vostre advocat presentava una denúncia contra la Rahola. En què consisteix? De què l’acuseu?

En primer lloc, vull deixar clar que som conscients que la justícia respon als interessos de les oligarquies, però hem vist en la denúncia l’oportunitat d’obrir un debat públic al voltant de la presència de qui defensa el genocidi i la barbàrie de la guerra als mitjans de comunicació.

La denunciem per apologia al genocidi. Mentre ens arribaven imatges de barris arrasats i persones assassinades a la Franja de Gaza, en innumerables ocasions aquesta pseudoperiodista es dedicava a mostrar el seu suport a Israel, arribant a fer moga dels assassinats d’infants palestins. Davant les crítiques, la Rahola s’escuda sota la defensa de la llibertat d’expressió. Nosaltres sabem que en aquest sistema la llibertat d’expressió és molt ampla i flexible quan es tracta de blanquejar un genocidi, enriure’s de palestins assassinats o criminalitzar les protestes; i molt estreta i continguda quan es critiquen les institucions burgeses, com demostra el cas de Pablo Hasel.

En definitiva, amb aquesta denúncia volem posar sobre la taula que aquelles figures que defensen genocidis no poden tenir impunitat social al nostre país. Fa poc Pilar Rahola tornava a aparèixer en prime time a TV3, en una rentada de cara pagada de nou amb els salaris de la classe treballadora. La nostra acció justament feia una crida a no donar cap espai al sionisme, cap carta de normalitat a aquells que volen imposar la guerra com a sortida al context de crisi que patim. 

Justament pel fet de ser una figura molt mediàtica, ben connectada i amb multitud de recursos, no ha de ser fàcil enfrontar-s’hi. Com entomes en l’àmbit personal aquest procés repressiu?

Sabem que és un procés judicial llarg que busca desgastar-nos econòmicament i atemorir-nos. Però el nostre compromís i els nostres principis no estan en dubte. Des del primer moment hem rebut un ampli suport, estem segurs i amb la consciència tranquil·la. És que és molt fàcil d’entendre: què és un pot de pintura davant l’assassinat de més de 70.000 persones a Gaza? Després de veure les atrocitats comeses pels sionistes, no ens ha fet gens de pena embrutar el bolso de Prada d’una persona que s’enriqueix a base de burlar-se de nens assassinats. Pilar Rahola ens pot portar a la presó, però no podrà amagar mai que va donar suport a una de les majors atrocitats dels nostres temps.

Ella té el suport del lobby sionista, dels mitjans i els jutges. Nosaltres comptem amb el suport de milers de treballadors d’arreu del món. El nostre compromís ètic i polític amb la classe treballadora es manté ferm. 

Alguna cosa que vulguis afegir?

Sí, m’agradaria referir-me als joves que viuen amb preocupació els esdeveniments actuals per dir-los que ara és el moment de donar la cara, de mantenir la serenor i estar a l’altura de les tasques del nostre temps. Davant d’un ordre social en declivi, on les oligarquies impulsen una ofensiva total contra les condicions de vida del proletariat, la joventut treballadora hem d’estar a primera línia. Sabem que la repressió forma part de la militància política, però plantar cara als còmplices de la guerra és un deure. Una nova generació de militants entomem aquests reptes amb determinació i valentia.

Abans d’acabar, m’agradaria aprofitar per donar suport a la resta de represaliades amb la causa palestina. Companyes, no esteu soles en aquest camí, tot el nostre suport i força! Solidaritat amb qui planta cara a la guerra!