El 4 de febrer Minelta Mining Services va acomiadar a quatre sindicalistes de la secció de la CGT. L’endemà, la secció va convocar una concentració d’urgència per exigir la readmissió dels afectats i mostrar el seu rebuig a la repressió.
Segons fonts sindicals, el motiu d’aquests acomiadaments va ser la demanda de millores bàsiques per garantir unes condicions laborals «dignes, segures i justes» per a tota la plantilla. «Estem estudiant totes les vies sindicals i legals per defensar els companys acomiadats i els drets de totes les persones treballadores», ha assegurat la CGT. Alhora, van fer una crida a la solidaritat.
Després d’una reunió amb la direcció de l’empresa i què aquesta es negués a negociar la tornada dels treballadors, es va donar una segona resposta. Sota el lema «Minelta no contempla la readmissió, nosaltres no contemplem rendir-nos», la secció va convocar una concentració el 19 de febrer. En aquesta s’hi van sumar una trentena de persones, protestant davant l’empresa i tallant la carretera.
La repressió sindical «preventiva», recurs constant
La lluita pels drets laborals al Bages s’ha vist colpejada recentment per diversos episodis de repressió. El cas més recent és el de Minelta Mining Services, una empresa de serveis i instal·lacions mineres ubicada a Súria que opera de forma externalitzada dins la mina.
El 28 de novembre del 2025 es va anunciar la creació de la secció sindical de la CGT a l’empresa, amb un programa clar. Entre les seves reivindicacions hi ha l’actualització de les categories laborals, la implementació d’un plus pel torn rotatiu i un altre de perillositat. També l’aplicació de l’Estatut Miner en relació amb la jornada laboral.
La secció es va presentar a les eleccions sindicals el 5 de desembre. En aquestes es va produir un tècnic, resolent-se a favor del candidat amb més antiguitat. Malgrat no treure representació, la secció de la CGT va continuar treballant per les seves reivindicacions. Pocs mesos després, quatre membres de la secció van ser acomiadats.
Aquest, però, no és l’únic cas de repressió sindical denunciat per la CGT Sallent. El 25 de setembre es va denunciar-ne un de molt similar a l’empresa VC Umformtechnik. En aquesta, dues sindicalistes de la secció de la CGT van ser acomiadades una setmana després d’haver-se constituït la secció. En aquella ocasió també es va respondre amb una concentració d’urgència. Malgrat la repressió, la secció va aconseguir una delegada, qui recentment ha denunciat una «multitud d’impediments per desenvolupar les funcions com a representant per part de l’empresa i la UGT».
L’externalització dels serveis en augment
L’externalització de serveis s’ha consolidat com una pràctica estructural en tots els sectors econòmics, incloent-hi el miner. Aquest model, que es va començar a estendre fa més de dues dècades, es basa en la subcontractació d’empreses externes per desenvolupar processos productius concrets en un mateix sector o centre de treball.
Les conseqüències d’aquesta deriva empresarial han estat denunciades reiteradament pel seu impacte directe sobre la classe treballadora. La lògica de la maximització de beneficis mitjançant la reducció de costos es tradueix en convenis col·lectius precaris, salaris baixos i una cronificació de la inestabilitat laboral. A més, l’existència de diferents nivells de subcontractació provoca que hi hagi condicions i salaris diferents dins d’una mateixa plantilla.
Paral·lelament, aquesta pràctica actua com una eina que fragmenta la classe treballadora, dificultant l’organització i la lluita sindical conjunta. A més a més, en molts casos les empreses acumulen denúncies i sancions d’Inspecció de Treball per acomiadaments improcedents o incompliment de convenis, que assumeixen com un cost operatiu més.
El sindicalisme laboral en context de crisi
En un context de crisi econòmica, els sindicats denuncien que la patronal aprofundeix en les eines repressives. Cal com apunta la CGT, els fets viscuts recentment tenen l’objectiu de «normalitzar la coerció i la repressió de les llibertats polítiques i sindicals per disciplinar el proletariat organitzat».
Per altra banda, les mobilitzacions dels darrers mesos en sectors com serveis socials, educació, sanitat, servei d’urgències 112 o transport ferroviari comparteixen un diagnòstic comú. Des dels seus diferents fronts de lluita han denunciat l’empitjorament de les condicions laborals en benefici d’un sistema que prioritza el guany econòmic. Pràctiques com l’externalització estan aguditzant la precarietat, provocant el col·lapse o, fins i tot, la mort de treballadors.
