Dissabte 21 de febrer, a l’Ateneu de Petrer (País Valencià), es va dur a terme l’homenatge a Teófilo del Valle en el 50é aniversari del seu assassinat.
Teófilo fou un treballador que va participar en les manifestacions d’Elda i Petrer de la primera onada mobilitzadora de 1976. Després de la mort de Franco, milions de treballadors ompliren els carrers de tot l’Estat per a demanar millores salarials, drets polítics i llibertats democràtiques, enfrontant-se a una repressió sanguinària.
La lluita obrera al Vinalopó
Durant la transició al Vinalopó hi va haver una forta mobilització dels obrers de la indústria sabatera. Aquests volien el trencament amb el Sindicat Vertical, negociar un conveni laboral propi, la reducció de la jornada laboral a quaranta hores setmanals o quatre setmanes de vacances a l’any.
El punt àlgid de la mobilització va arribar els dies 23 i 24 de setembre de 1976. Durant el segon dia de protestes, a l’eixida d’una assemblea, Teófilo i uns companys van tindre una confrontació amb una patrulla de policia.
Els agents, que ja es retiraven cap a la caserna d’Alacant baixaren del bus en veure els obrers i carregaren contra ells. Entre els policies es trobava Daniel Aroca, qui va disparar contra Teófilo sis vegades, una d’elles al cap.
Malgrat que Aroca i altres dos oficials van ser jutjats i condemnats, cap d’ells va haver d’enfrontar mai les conseqüències del crim. Tampoc foren retirats dels seus càrrecs. Després de l’assassinat de Teòfilo, hi va haver una vaga general en les comarques del Vinalopó, i al seu funeral van acudir més de 20.000 persones.
Homenatge a Teófilo
L’homenatge de dissabte passat va congregar a desenes de persones per a rememorar a Teófilo, mostrar la importància del moviment obrer a la comarca del Vinalopó Mitjà i exposar com la seua força al llarg de l’Estat va impedir la continuïtat del règim franquista.
L’acte va constar d’una breu introducció a la figura de Teófilo del Valle, en què les militants de l’Assemblea de l’OJS Vinalopó van denunciar la impunitat amb què hui dia viuen els seus assassins. També es va assenyalar la falsedat del mite fundacional de la democràcia burgesa a l’Estat espanyol.
A més, es va projectar el PRISMA «Franquisme i Transició amb Xavier Domènech». En aquest s’explica quina va ser la realitat de la classe obrera després de la mort de Franco el 20 de novembre de 1975.
La jornada va concloure amb un parlament en què les militants de l’AOJS. Aquestes van recordar la necessitat d’articular una nova força independent, així com de fer justícia a la memòria dels crims contra la classe treballadora.
