La situació a Cuba després que els EUA hi bloquegessin el subministrament de petroli ha empitjorat en les últimes setmanes. Així, l’illa afronta una de les pitjors crisis humanitàries de la seva història.
L’embargament a Cuba
Després que el règim de Trump publiqués el que ha anomenat «Nova Estratègia de Seguretat Nacional», la seva política exterior ha esdevingut encara més agressiva.
Després de l’agressió imperialista a Veneçuela, el dijous 29 de gener els EUA anunciaren la imposició d’un bloqueig a l’entrada de petroli a Cuba. D’aquesta manera, Washington va anunciar que sancionaria qualsevol país que hi exportés cru.
El motiu darrere aquesta decisió, segons el mateix Trump, és perquè Cuba suposaria «una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional i la política exterior dels EUA».
Seguint aquesta línia, des de la Casa Blanca no s’han estat de repetir una vegada i una altra que Cuba «és un estat fallit». Aquesta expressió ha estat usada tant per Trump com per Karoline Levitt, portaveu de Washington en unes declaracions recents. Levitt també assegurava que el país estava ensorrant-se i que canvis importants estaven al davant.
Suposades reunions informals
Dimecres el règim trumpista va reiterar les seves amenaces i va exigir «canvis dràstics aviat». Trump insisteix a mantenir negociacions amb Cuba, mentre provoca l’asfíxia del poble cubà mitjançant el bloqueig energètic. Tanmateix, des de l’Havana afirmen que hi existeixen contactes de tipus tècnic, però en cap cas negociacions amb el gegant imperialista.
Alhora, segons diverses fonts el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, manté reunions informals amb Raúl Guillermo Rodríguez Castro, net de Raúl Castro. Aquestes tindrien lloc fora dels canals oficials des de l’Habana. També, agents de la CIA haurien tingut contacte amb persones del cercle de Castro a Mèxic.
L’entorn de Rodríguez Castro és percebut des de Washington com una nova generació de cubans moguts per motivacions econòmiques i no pas polítiques. Així, hi ha la possibilitat que aquest cercle vegi l’acostament als EUA com un forma de millorar els seus beneficis econòmics i empresarials.
De retruc, Washington obtindria un valuós aliat entre les elits locals en les quals es podria recolzar per fer valer els seus interessos a l’illa.
L’Havana, Moscou, Mèxic
El govern de Cuba assegura que defensaran la seva sobirania i independència, malgrat les pressions i el jou dels estatunidencs.
Mèxic, país que ha estat enviant de forma continuada ajuda humanitària a l’illa, s’ha oferit com a mediador en cas que s’estableixin negociacions. No obstant això, de moment el possible enviament de cru a Cuba del qual van parlar fa unes setmanes continua aturat.
D’altra banda, Moscou també ha mogut fitxa. Recentment, el ministre d’afers exteriors rus, Serguei Lavrov, va rebre el canceller cubà, Bruno Rodríguez. Després de les converses es va anunciar l’enviament de petroli rus a Cuba per primer cop des de 2025 quan Rússia els en va enviar 100.000 tones en febrer.
