El Departament de Salut ha començat a traslladar als centres d’Atenció Primària (CAP) una mesura inèdita. Per primera vegada, regularà els dies de baixa prescrits als pacients amb patologies de salut mental i osteomusculars. Aquest control s’implementarà mitjançant la «contraprestació per resultats». Aquest un nou sistema d’incentius pretén «adequar la durada» d’unes baixes que l’administració considera excessives.
Incentiu o coacció econòmica?
CatSalut vol imposar uns indicadors que estableixin la durada «òptima» de les incapacitats temporals. Aquests els basaran en el diagnòstic, l’edat, el sexe i el tipus de feina, seguint els barems de la Seguretat Social. L’aspecte més polèmic és que el compliment d’aquests objectius condicionarà fins al 5% del pressupost variable de cada CAP. El Departament justifica la mesura com un «estímul per agilitzar proves i visites» i assegura que no es retallarà el pressupost base.
Aquest nou objectiu de CatSalut es fa pública poc després d’una campanya de la conselleria de Pané sobre l’«ús responsable» de les baixes. El missatge va aparèixer en cartells als CAP, el mes de desembre, i ha estat molt criticat pels sindicats. L’argumentari oficial el recolzen en què Catalunya representa el 17% dels afiliats a la Seguretat Social i concentra el 25% de les baixes laborals.
En les seves intervencions al Parlament, la consellera ha defensat la necessitat de divulgar «drets i deures». Aquest discurs, segons els sindicats, s’alinea amb el discurs de les patronals.
La resposta sindical conjunta
En el comunicat conjunt, FoCap i La Capçalera han exigit la retirada immediata de la mesura. Eva Segura, vocal de FoCap, denuncia que vincular el pressupost als dies de baixa provocarà una pèrdua de confiança irreversible en la relació metge-pacient.
Alhora, es vulnerarà el dret de les treballadores a una valoració adequada. La priorització dels incentius monetaris per sobre de la cura, pot posar en risc la salut dels pacients. Segons els sindicats, cada persona i cada feina són diferents, i imposar una «durada òptima» estàndard no garanteix la recuperació. Tanmateix, atemptarà directament contra el codi deontològic.
Així i tot, la «contraprestació per resultats» té implicacions greus per al funcionament dels centres. El pressupost que queda condicionat és el que s’utilitza per a obrir baixes, vacances i incidències del personal. El no compliment d’uns objectius tan arbitraris suposa, de facto, precaritzar encara més l’atenció primària.
Conveni amb l’INSS i pressió de la patronal
El pla s’emmarca en un conveni amb l’INSS per al període 2025-2028. Aquest permet a la Generalitat actuar directament sobre les baixes mitjançant la inspecció mèdica, però seguint unes regles estatals.
Segons els sindicats, la mesura adopta clarament el marc discursiu de la patronal. Entitats com PIMEC, Foment del Treball i les mútues fa temps que pressionen les institucions. Segons argumenten, cal reduir el que anomenen «absentisme». Amb aquest discurs criminalitzen el temps de baixa mèdica i ho redueixen a un cost econòmic, que xifren en el 10% del PIB.
Priorització de la vigilància i el control
Els sindicats assenyalen que aquest mecanisme desvia el focus del veritable problema: la precarietat de la salut laboral de la classe treballadora. D’acord FoCap i La Capçalera, la mesura no tracta les causes de la salut sinó que intensifica el fenomen del presentisme. Com recull l’Enquesta de qualitat i condicions de treball de l’Observatori del Treball, s’aguditzarà encara més el nombre de persones van a treballar malaltes per por a represàlies o a la pèrdua del treball.
La proposta reflecteix una tendència política més àmplia. Mentre es retallen o condicionen recursos en àmbits essencials com la sanitat, l’educació o l’habitatge, s’incrementa la vigilància de la classe treballadora. Per als sindicats, aquesta gestió demostra una priorització de la lògica de l’eficiència econòmica sobre dels drets bàsics.
