Aquesta matinada passada, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca han liderat una gran operació policial. Han expulsat a les persones que vivien al carrer 2 del polígon de la Zona Franca (Barcelona). Les institucions han defensat que és una mesura «provisional» per motius sanitaris «contra una plaga de rates». No obstant això, el desplegament ha anat molt més enllà.
L’operatiu ha comptat amb desenes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra i agents d’estrangeria de la Policia Nacional. Aquests han identificat persones migrants racialitzades i han confiscat algunes de les seves pertinences. Aquesta dinàmica recorda a l’episodi viscut recentment a Palma.
Edwin Segura, qui vivia a l’assentament des de feia un any amb la seva parella, ha expressat la seva preocupació i crítica. «Si fos per salubritat seria fàcil de solucionar-ho amb una jornada de neteja, sense eliminar-nos del lloc. La gent no té on anar».
Tanmateix, l’ús d’equips de protecció individual (EPI) ha estat interpretat per diferents organitzacions socials com una mostra d’estigmatització cap a aquestes persones sense alternativa residencial.
De totes les persones identificades, només vuit persones han estat ateses pel Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). L’atenció s’ha cenyit a informar sobre els circuits a què es poden acollir.
Sense reallotjament ni garanties: desallotjament encobert
L’actuació a la Zona Franca ha estat durament criticada per diferents entitats socials i organitzacions del moviment per l’habitatge. Eva Hobeich, responsable jurídica d’Arrels Fundació, ha denunciat que no es tracta d’una neteja sanitària, sinó d’un «desallotjament encobert amb dubtosa legalitat». Hobeich ha criticat la falta de garanties per als afectats, assegurant que només se’ls ha permès recollir les pertinences que podien carregar a mà. A més, des de l’entitat confirmen que el CUESB no ha assignat cap solució habitacional ni cap reallotjament als expulsats.
De Badalona a Barcelona: la criminalització de la pobresa
Moltes de les persones afectades avui ja havien estat expulsades anteriorment de punts més cèntrics de la ciutat o havien patit desnonaments previs. Aquesta dinàmica de «desplaçar el problema» ha generat una forta resposta del SHSC, acusant el govern municipal de seguir la mateixa línia que la dreta. «El mateix que l’extrema dreta fa de forma desacomplexada, l’esquerra reformista ho fa amb dissimulació i engany. Tots són incapaços d’abordar les causes reals del problema», han publicat a X.
El PSC de Collboni va qüestionar públicament l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, pel desallotjament més gran de la història de Catalunya. Aquest va qualificar l’episodi de desproporcionat, innecessari i inhumà. Ara, però, aplica les seves polítiques.
El sensellarisme, expressió última de la crisi de l’habitatge
El sensellarisme és l’última expressió d’una crisi de l’habitatge cada cop més generalitzada. Les morts d’aquestes persones sense alternativa residencial han augmentat aquest hivern. La ciutat de Barcelona es caracteritza per un mercat d’habitatge privatitzat i concentrat en mans de fons voltor i grans propietaris. Molts dels equipaments públics que hi ha, estan saturats o infrautilitzats. Paral·lelament a això, la classe treballadora està cada cop més empobrida i els desnonaments estan a l’ordre del dia. I, les polítiques de control i de criminalització de la pobresa només augmenten.
Aquest desallotjament, apunta el SHSC, demostra un cop més que el benefici capitalista preval. «Tenim els recursos per a garantir un habitatge de qualitat per a tothom, però la lògica del mercat es posa per davant de les necessitats més bàsiques», asseguren.
