Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

Nou cas de feminicidi a Lleida

Des del 2003, tretze dones assassinades per les seves parelles o exparelles a Lleida.


26 de gener de 2026

Una dona de 53 anys ha estat assassinada aquest diumenge a la ciutat de Lleida en un nou cas de violència masclista. L’agressor, un home de 65 anys va confessar l’autoria dels fets. Alertats pels serveis d’emergència, es va localitzar el cos de la dona sense vida amb diverses ferides d’arma blanca en un habitatge del carrer Fraga.

Es tracta del tretzè cas registrat a les comarques lleidatanes des que es comptabilitzen oficialment els assassinats masclistes l’any 2003.

Les investigacions apunten que agressor i víctima compartien domicili, una circumstància habitual en molts casos de violència masclista. Aquest fet posa de manifest les situacions de dependència material i emocional que el sistema econòmic i social reprodueix i aprofundeix.

La precarització de la vida, manca d’autonomia econòmica, privatització de les cures i absència d’alternatives reals dificulten, o impossibiliten, la sortida d’entorns violents.

Davant el crim, la Paeria ha decretat tres dies de dol oficial i ha convocat un minut de silenci aquest migdia a la plaça Paeria i una concentració a les 19 h al mateix espai.

La violència masclista com a fenomen estructural en un context d’auge reaccionari

Aquest és el segon crim que ha transcendit aquesta setmana, després que es detingués a l’Hospitalet de Llobregat un home de 22 anys com a presumpte autor de la mort d’una dona a un local. 

Segons dades oficials de la Generalitat de Catalunya, durant el 2025 s’han registrat 8 feminicidis a Catalunya: 5 en l’àmbit de la parella o exparella i 3 en l’àmbit familiar. Tot i això, aquestes xifres només reflecteixen una part del problema: concepte de feminicidi està limitat a definicions legals que exclouen altres formes de violència.

A escala global, les dades globals són clares: almenys una de cada tres dones al món ha patit violència sexual al llarg de la seva vida.

La reiteració constant d’aquests assassinats evidencia que la violència masclista no respon a fets excepcionals, sinó que forma part d’una realitat estructural. Alhora, posa de manifest la incapacitat de les institucions per erradicar la violència masclista.

En un un context d’auge reaccionari, en què la burgesia promou una agenda política que reforça valors autoritaris, masclistes, racistes i LGTBIQ-fòbics per garantir els seus interessos de classe, la violència contra les dones es veu normalitzada i reforçada.


Contingut relacionat