La plataforma de vídeo a demanda Filmin ha estrenat el documental Ícaro: la semana en llamas. La producció, de 2022, narra les protestes d’octubre de 2019 a Barcelona des de la perspectiva exclusiva dels agents de la Unidad de Intervención Policial (UIP) de la Policia Nacional espanyola.
Blanquejament i criminalització
Segons la crítica publicada en Racó Català, el film, dirigit per Elena G. Cedillo i Susana Alonso, presenta els agents com a «herois que van restituir l’ordre constitucional». En contraposició, presenta les protestes com una mea de «terrorisme de carrer» i ignora completament les nombroses denúncies per violència policial. Així, omet també el paper que jugaren els Mossos en la repressió.
El documental, que ha generat una allau de crítiques a xarxes socials, se centra en les «lesions» de tres agents de la UIP que haurien quedat «incapacitats de per vida». Presenta, també, els manifestants independentistes com a responsables d’un «cop d’Estat» i d’actes de «violència extrema».
Filmin ha intentat justificar la publicació sota el paraigua de la no-discriminació ideològica dels continguts que hi publiquen. La resposta per part dels abonats ha estat la cessió de la subscripció a la plataforma.
Una producció amb la col·laboració de la mateixa policia
La producció, realitzada sota el segell LCBROS, compta amb el suport explícit de lobbies policials com JUPOL i CEP, els quals l’han promocionat amb escreix. Figures com l’exdiputada de Vox, Macarena Olona, han elogiat públicament el film i l’han qualificat de «obligatori» per a escoles i acadèmies de policies. N’han destacat també les llàgrimes d’orgull que els han causat.
Els detractors assenyalen la connexió entre el nacionalisme espanyol més reaccionari i en qüestionen el caràcter periodístic, i així el qualifiquen «d’eina propagandística». De retruc, els agents de la UIP no només en són els protagonistes, sinó que hi van col·laborar proporcionant-hi material inèdit, incloent-hi enregistraments interns.
Un intent de legitimació de la repressió estatal
El documental, produït el 2022, no s’havia exhibit públicament fins a la seva estrena en Filmin el 9 de gener de 2026. La crítica apunta que el retard està lliga al context polític: el 2022 el Govern d’Espanya encara gestionava les conseqüències del Procés; el 2024 i 2025, amb la Llei d’Amnistia, el clima era més sensible, amb agents de la UIP encara processats.
Fonts dels lobbies policials han insinuat que hi va haver «pressions» per no estrenar-lo abans. La publicació en un moment de relativa calma postamnistia respon, segons els crítics, a un intent de fixar una versió oficial dels fets i negar la violència policial patida pels manifestants.
D’aquesta manera, el film omet per complet les ferides dels manifestants, com ara ulls perduts per pilotes de goma, i se centra a contar la «batalla d’Urquinaona». La narrativa oficial blanqueja unes actuacions condemnades per organitzacions com ara Amnistia Internacional. Així, es tracta d’un intent de reescriure la història del Procés des d’una òptica que legitimi la repressió estatal.
