Tractors tallant carreteres i autopistes com l’A2 i l’AP7, concentracions davant de seus institucionals i bloquejos al port de Tarragona. Aquestes són algunes de les accions impulsades per Revolta Pagesa que s’han repetit els darrers dies des de dijous arreu de Catalunya. El motiu? L’acord comercial entre la Unió Europea (UE) i els països del Mercosur.
Les mobilitzacions, que han tingut punts especialment intensos a Tarragona i Lleida, s’inscriuen en l’ofensiva final per ratificar un tractat negociat durant més de 25 anys entre la Unió Europea i el Mercosur —el bloc integrat pel Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. En altres punts de la UE, com França o Irlanda, també s’han produït protestes.
L’acord de Mercosur preveu eliminar fins al 91% dels aranzels entre ambdues zones. D’aquesta manera, es facilitaria l’entrada al mercat europeu de productes com la carn, la soja o el sucre. Alhora, a canvi, obriria els mercats sud-americans a la indústria europea —especialment l’automòbil, la química i la maquinària.
En aquest sentit, l’acord és un tractat comercial que va més enllà dels productes alimentaris, dirigit a aprofundir en l’especialització del Mercosur com a exportador de matèries primeres (agroindústria) i consolidar la UE com a exportadora de productes industrials i tecnologia.
Objectiu: recol·locar Europa en la guerra comercial global
L’acceleració definitiva del tractat respon a una reconfiguració més ampla de l’economia política europea. En un context marcat per l’escalada de la guerra comercial impulsada pels Estats Units, el bloqueig de cadenes de subministrament i la competència creixent amb la Xina, Brussel·les busca assegurar nous mercats i fonts de matèries primeres.
En aquest context, Amèrica Llatina és vista com un espai clau de disputa geopolítica i econòmica. Per a economies com l’alemanya, l’acord amb el Mercosur és una via per donar sortida a sectors industrials en crisi, com l’automòbil, mitjançant l’exportació sense aranzels a mercats de desenes de milions de persones.
En el cas català, els principals guanyadors potencials serien les empreses i particulars que exportin oli, vi, fruita i hortalisses. L’acord també suposarà la reducció de costos de pinsos i cereals importats. No obstant això, sectors com la ramaderia bovina quedaran clarament exposats a una competència més barata.
Un conflicte dins del capital agrari
Les protestes pageses no s’expliquen per una oposició al lliure comerç en abstracte, sinò pel xoc entre fraccions del capital agrari. Els petits i mitjans propietaris de terres i explotacions ramaderes veuen com l’entrada de productes procedents del Mercosur, produïts amb costos laborals i ambientals més baixos, amenaça la seva rendibilitat i la seva posició al mercat.
Des d’aquest punt de vista, les mobilitzacions expressen una lluita defensiva davant l’expansió de l’agroindústria transnacional i dels grans exportadors sud-americans. Les demandes de Revolta Pagesa busquen millorar les condicions de competència dins del mateix marc capitalista, exigint més protecció, límits a les importacions o compensacions econòmiques per les afectacions.
El discurs dominant de la protesta, doncs, se centra en la “competència deslleial” i en la diferència d’estàndards ambientals i laborals entre els dos blocs.
Gestió institucional del conflicte
Per tal de desactivar el conflicte, la Comissió Europea ha ofert atenuar les retallades que havia anunciat en la política agrària comuna (PAC) a partir de l’any 2028. Alhora, ha anunciat que posarà quotes i límits a les importacions de carn o aviram de Sud Amèrica.
A Catalunya, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, s’ha compromès a desplegar clàusules mirall, controls fronterers, clàusules de salvaguarda i un fons de compensació per als sectors afectats. També, s’ha compromés a pressionar per una PAC amb més recursos i a reforçar l’etiquetatge i els productes de proximitat.
Després d’aquestes promeses i de la reunió dels representants de Revolta Pagesa amb el president Salvador Illa al Palau de la Generalitat —en què aquest va ratificar els acords assolits pel conseller—, l’organització ha començat aquest dilluns a aixecar la majoria dels talls.
Una crisi de fons del model agroalimentari
L’acord UE–Mercosur s’inscriu en una transformació estructural del capitalisme agrari global. Aquesta est marcada per la concentració empresarial, l’expulsió de petits productors i l’externalització de costos socials i ambientals fora del centre imperialista. En aquest marc, les mobilitzacions pageses catalanes expressen la resistència d’una fracció de propietaris, petits i mitjans productors, que veu perillar la seva supervivència econòmica en un mercat cada cop més dominat per grans corporacions i fluxos comercials globals.
