En plena crisi interna del PSOE, el govern espanyol ha anunciat una nova ajuda destinada a facilitar l’accés a l’habitatge a joves menors de 35 anys. La mesura s’emmarca dins del Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 i preveu una subvenció de fins a 28.800 euros vinculada a contractes de lloguer amb opció de compra.
Per poder accedir a aquesta ajuda, els requisits bàsics són tenir menys de 35 anys, no ser propietari d’un altre habitatge, tenir uns ingressos per sota dels límits establerts per a l’habitatge protegit, i que hi hagi, com a màxim, dos compradors per a l’immoble. Uns criteris que, d’entrada, restringeixen l’abast de la mesura a un perfil molt concret de joves.
Més enllà de l’anunci, però, l’impacte real de l’ajuda es preveu encara més limitat. La subvenció només s’aplica a habitatges protegits en règim de lloguer amb opció de compra, una tipologia pràcticament inexistent al mercat immobiliari espanyol. Segons dades d’Idealista, entre els anys 2018 i 2025 només s’han construït 632 pisos protegits amb aquestes característiques a tot l’Estat, una xifra del tot insuficient per donar resposta a la magnitud del problema d’accés a l’habitatge.
L’ajuda no s’ingressa directament a les persones joves, sinó que és percebuda pel propietari de l’habitatge en concepte de pagament del lloguer durant el període previ a l’execució de la compra, amb un termini màxim de tres anys. A la pràctica, doncs, una part del lloguer pagat es descompta del preu final de venda, però només si el jove aconsegueix exercir l’opció de compra al final del procés.
En aquest context, la mesura anunciada pel PSOE difícilment no tindrà un impacte significatiu sobre el problema estructural de l’habitatge ni sobre l’emancipació cada cop més tardana de la joventut. Tot i presentar-se com una política en defensa del dret a l’habitatge, l’ajuda acaba garantint principalment els interessos de propietaris i promotors, assegurant el cobrament de rendes i la rendibilitat immobiliària.
