Dimarts el president dels EUA, Donald Trump, va reunir el seu Gabinet. Posterior a la reunió, en la roda de premsa, Trump va anunciar que estaven preparant els atacs militars per terra contra els càrtels del narcotràfic a Veneçuela. «Acabarem amb aquells malparits» va esputar el mandatari estatunidenc.
El dimarts mateix Veneçuela també va denunciar l’amenaça dels EUA que cercaria apoderar-se del petroli de la nació bolivariana. Per la seva banda, la potència imperialista justificaria aquesta intervenció i violació de la sobirania d’altres països com a part d’una lluita contra el narcotràfic. Per tal de justificar-la, els EUA haurien designat com a terroristes Maduro i altres càrrecs militars per la seva suposada pertinença al «càrtel de los Soles».
Trump va al·legar que centenars de milers de persones han mort als EUA en el darrer any a causa de les drogues i que «les xifres han disminuït perquè estem atacant aquestes embarcacions», en referència a l’operació «Llança del Sud»: atacs contra llanxes en aigües de Carib i el Pacífic Oriental en què els EUA han assassinat 83 persones, justificant-ho per tractar-se suposadament de narcotraficants.
Des de la Casa Blanca també es va declarar que qualsevol país que fabriqués drogues i les exportés als EUA «estava subjecte a atacs» i que Colòmbia, com a país on hi ha laboratoris de cocaïna, també estava en el punt de mira. El líder del país andí, Gustavo Petro, el qual havia estat titllat anteriorment de «líder del narcotràfic» per Washington, ha advertit el mandatari nord-americà de no amenaçar la sobirania colombiana, cosa que “seria una declaració de guerra” i “despertaria el Jaguar” en paraules de Petro.
La intervenció militar dels EUA en sol veneçolà suposaria una violació de la sobirania nacional i podria desembocar en un conflicte militar obert que no només afectaria Veneçuela, sinó la resta de països de la regió. Amb l’excusa del narcotràfic, Washington tractaria d’apoderar-se’n dels recursos naturals, així com de modificar el tauler d’influències i aliances, en atacar un aliat dels seus dos grans rivals: la Xina i Rússia.
