La Taula Sindical d’Habitatge de Catalunya ha convocat una roda de premsa aquest dijous al matí en la Plaça Sant Jaume de Barcelona, davant les seus de la Generalitat i el Ajuntament. En la roda de premsa, la PAH, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, COSHAC i el Sindicat de Llogateres i Llogaters han llegit un manifest conjunt on alerten que la moratòria de desnonaments vinculada al Reial decret 11/2020 —que expira el pròxim 31 de desembre— no ha frenat la situació estructural d’expulsió residencial.
Per una banda, adverteixen que cada dia hi ha 25 llars que enfronten desnonaments, i que la moratòria “només ha detingut un de cada quatre”. En aquest sentit, denuncien que l’aplicació de la mesura és “molt restrictiva” per part de jutges i comitives judicials. De fet, les organitzacions del moviment d’habitatge sostenen que, sobre el terreny, els desallotjaments van acompanyats de dispositius policials “cada vegada més grans”, “els rendistes i especuladors es neguen a negociar”.
Per altra banda, assenyalen que la retirada de la moratòria accelerarà encara més els processos d’expulsió, amb xifres que podrien tornar als nivells més greus de la crisi hipotecària. Les organitzacions remarquen que, quinze anys després d’aquell període, l’accés a l’habitatge no ha millorat per a àmplies franges de la població, malgrat les victòries parcials del sindicalisme d’habitatge. En el seu manifest, denuncien que les institucions públiques “s’han negat reiteradament” a aplicar mesures efectives per a garantir el dret a l’habitatge.
En paraules de les portaveus, l’habitatge continua tractant-se com una mercaderia i les lleis i institucions operen en benefici de rendistes i especuladors, en un context travessat pel creixement del negoci immobiliari, els lloguers inassumibles i l’entrada massiva de fons d’inversió i capital estranger.
Complicitat institucional
El text també apunta a la “complicitat” d’institucions i sectors de l’aparell judicial, als quals acusen d’aplicar criteris restrictius que afavoreixen a propietaris i intermediaris enfront de famílies sense alternativa residencial.
El manifest identifica a especuladors i rendistes com a responsables directes de la dificultat crònica per a accedir a un habitatge digne i qualifiquen d’“hipocresia” els discursos públics que afirmen que el dret a l’habitatge és compatible amb les activitats de negoci. Jutges, comitives judicials i col·legis professionals apareixen retratats pel moviment d’habitatge com a actors que operen “com a lobby” del sector immobiliari.
Reivindicacions
Davant aquest escenari, la Taula Sindical d’Habitatge reclama mesures estructurals. Entre elles, “la paralització indefinida de tots els desnonaments de persones sense alternativa residencial” i la prohibició de les compres especulatives, a les quals atribueixen l’augment de preus i la intensificació de la dificultat d’accés. El moviment d’habitatge afirma que treballarà per abaixar de veritat els preus de l’habitatge i retornar-la al “servei del poble”.
En la seva crida final, insten la classe treballadora a organitzar-se, reforçar els col·lectius que lluiten pel dret a l’habitatge i continuar mobilitzant-se “davant cada casa que vulguin desnonar”.
