Dilluns 24 de novembre els EUA van fer públic que havien designat Nicolás Maduro, el president de Veneçuela, i altres alts càrrecs de l’exèrcit membres d’una organització que el govern estatunidenc considera terrorista: el càrtel de los Soles. Tot i la denominació, més que un grup organitzat, el càrtel de los Soles es referiria a un conjunt de funcionaris i militars corruptes amb vincles amb el narcotràfic.
La decisió arriba enmig de la creixent tensió bèl·lica en la zona del Carib. El 2 de setembre els EUA van llençar l’operació “Llança del Sud” amb atacs nord-americans sobre petites embarcacions en la regió, les quals suposadament transportaven droga cap al país. Amb l’excusa de combatre el narcotràfic, Trump va autoritzar l’enfonsament de 21 llanxes i l’assassinat de 83 persones, que diversos experts consideren execucions extrajudicials.
A més, fa 9 dies que els EUA van desplegar el portaavions Gerald Ford, el més gran de la marina estatunidenca. La flota amb què es va mobilitzar acumula el 20% de la potència naval del país i un efectiu de 15.000 soldats. Dilluns mateix, el cap de l’Estat major nord-americà i màxim responsable de l’exèrcit, Dan Caine, va viatjar a Puerto Rico on es creu que es troba la major part d’aquests soldats.
Al desplegament militar s’hi suma l’autorització de Trump d’operacions encobertes de la CIA sobre el terreny, tal com ha revelat el diari The New York Times. Malgrat que no es descarta una possible intervenció militar directa, segons el portal Axios Trump planeja trucar a Maduro en un futur pròxim.
Veneçuela compta amb reserves de petroli i és una aliada en la regió d’altres potències com l’Iran, la Xina o Rússia. Aquestes aliances no són vistes amb bons ulls des de Washington. Tot i que la pressió nord-americana sobre el país no és nova, l’amenaça d’un conflicte bèl·lic no agrada a la major part de la població estatunidenca. Segons una enquesta recent, el 70% hi estaria en contra, mentre que només un 30% s’hi declararia a favor.
