El dimecres 19 de novembre la Comissió Europea i l’Alta Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat i vicepresidenta de la Comissió, Kaja Kallas, van anunciar un nou “full de ruta” per a Europa per crear una zona Schengen militar, així com per augmentar la despesa en indústries militar.
L’objectiu d’aquest pla és la creació d’un espai de mobilitat militar a escala de la UE per a 2027 i una renovació de la indústria armamentística europea. Al comunicat de premsa que va emetre el Consell Europeu s’anunciava l’escurçament de la burocràcia per als desplaçaments militars transfronterers, sigui de tropes, sigui de materials, a 3 dies, i fins a 6 hores en casos d’emergència; desplaçaments, en el segon cas, la sol·licitud dels quals cap estat membre podria rebutjar.
Altres de les mesures són: la millora dels corredors clau de mobilitat militar, els sistemes de ciberseguretat o la seguretat energètica. En total, s’hi han identificat més de 500 projectes relacionats amb les vies militars, però que per raons de seguretat romanen en secret. També s’hi contempla la creació d’un sistema digital d’informació sobre la mobilitat militar, així com la creació d’un nou Grup de Transport de Mobilitat Militar per supervisar-ne l’aplicació i preparació.
Apostolos Tzitzikostas, comissari de Transport Sostenible i Turisme, ha defensat que aquest nou pla “és una inversió tant en la seguretat com en l’economia d’Europa”. En l’última conferència de l’OTAN 23 dels 27 països, els quals són socis europeus, van acordar l’augment de la despesa en defensa al 5% del PIB. Alhora, la Comissió també va proposar per als pressupostos de 2028-34 una despesa de 17.650 milions d’euros per a mobilitat militar, deu vegades més que en l’actualitat.
L’ús i aplicació de la intel·ligència artificial, els sistemes quàntics, la tecnologia espacial o els drons militar vistes al camp de batalla entre Rússia i Ucraïna estan canviant la manera de fer i entendre la guerra en l’actualitat. Sota aquesta premissa, la Unió Europea continua amb l’escalada de la carrera armamentística i un to bel·licista que no para d’augmentar en el seu discurs polític
