Dissabte passat el Ministeri de Defensa de Bèlgica va fer arribar una missiva a 150.000 joves de 17 anys animant-los a allistar-se voluntàriament a l’exèrcit. L’actual ministre de Defensa, Theo Francken, va escriure a la xarxa X: “S’anima tots els joves de 17 anys del país a unir-se a les Forces Armades en general i a participar en el servei militar voluntari d’un any en particular”, juntament amb unes fotos de les cartes.
En unes declaracions en una entrevista a mitjan octubre per al diari Le Soir, Francken va defensar la nova mesura amb una retòrica militarista: “es tracta d’obrir la ment a tot allò militar, de dir-los als joves que la defensa és una opció, fins i tot una oportunitat. L’objectiu és també concienciar els joves que el món ha canviat i que existeix una amenaça que pesa sobre el nostre país. És un projecte social”.
El nou programa oferirà 500 places el primer any, les quals es duplicaran fins a assolir els 1000 reclutes en 2027 amb l’objectiu de reclutar-ne uns 7.000 a llarg termini. El govern belga ha oferit un salari de 2.000 euros mensuals als joves que s’allistin en la primera lleva. L’oposició acusa el govern d’aprofitar-se de la precarietat del jovent per fer passes cap a una militarització de la societat.
L’Executiu de Bart de Weer, actual primer ministre i líder del partit nacionalista flamenc de centredreta N-VA, té com a objectiu augmentar el nombre d’efectius de l’exèrcit a 40.000 en els anys vinents. Com a país membre de l’OTAN, Bèlgica ha acordat augmentar la despesa en defensa fins a arribar-hi al 2% d’inversió del PIB.
Bèlgica no és l’únic país europeu que se suma a la retòrica bel·licista i carrera armentística de la UE i els EUA. França està estudiant la implantació d’un nou servei militar voluntari, Dinamarca n’ha ampliat l’obligatori a les dones i Alemanya també ha llençat un nou servei militar, voluntari en un principi.
