El dimecres 8 d’octubre a les 20 del vespre Sébastien Lecornu va declarar en la cadena France 2 que havia complit el seu deure de possibilitar un nou govern. Després d’anunciar la seva dimissió i de dos dies de reunions amb les principals forces polítiques i el president de la República, Lecornu va aconseguir allunyar els rumors de la celebració d’uns nous comicis. “El meu treball ha acabat” va dir davant les càmeres. L’Elisi va anunciar que en les següents 48 hores trobarien un substitut per al primer ministre en funcions.
Qui ocuparà el càrrec en el nou govern encara és un misteri. Els rumors d’una possible candidatura d’esquerres han crescut en les últimes hores. Fins al moment, Macron havia rebutjat nomenar un primer ministre d’esquerra malgrat la victòria del Nou Front Popular a les legislatives. Olivier Faure, líder de la formació socialista, ha expressat la seva negativa a formar un govern integrat per macronistes, a excepció dels ministres d’Afers Estrangers i Defensa, les competències dels quals estan estretament lligades a la presidència.
Altres formacions polítiques com ara La França Insubmisa o Reagrupament Nacional quedarien excloses d’aquest nou executiu. D’una banda, la moció de censura presentada per Mélenchon va ser rebutjada per l’Assemblea Nacional. D’altra banda, el partit d’extrema dreta, els seus representants del qual es van negar a reunir-se amb el primer ministre en funcions, continuen demanant la celebració d’eleccions anticipades. Així i tot, si es donés aquest cas, Le Pen no podria presentar-s’hi a causa de la condemna sobre ella per malversament de fons del Parlament Europeu que la inhabilitaria els pròxims cinc anys.
Un dels punts clau per a la formació de govern serà la baixada de la despesa pública. Lecornu i Macron estarien disposats a una retallada més suau, del 5%, en lloc del 4,6% proposada anteriorment per Bayrou. Aquesta nova mesura ha trobat l’oposició del líder dels republicans, Bruno Retailleau. Aquest va afirmar que no acceptaria un primer ministre “socialista ni macronista”.
De la mateixa manera, Retailleau es va mostrar en contra d’una possible derogació de la reforma de les pensions, que va augmentar l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys, la qual va causar un gran enrenou i una onada de protestes a França els darrers anys. Lecornu va declarar que els nous pressupostos per al 2026 s’anunciaran el pròxim dilluns. Malgrat l’oposició de diferents forces, el govern en funcions interpreta el rebuig a la dissolució del Parlament com un signe de la superació de la crisi institucional.
