El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat la creació d’un “visat per punts” si arriba al Govern. Aquest sistema prioritzaria als qui treballin en sectors amb escassetat de mà d’obra, demostrin coneixement de la cultura espanyola i provinguin de països els governs dels quals col·laborin amb la política migratòria espanyola. Quedaran fora del sistema els qui procedeixin de països que, segons el PP, no contribueixin a “mantenir l’ordre”.
Feijóo ha defensat una política migratòria basada en “drets i deures” i en la idea que “contribuir és la condició per a romandre”. També ha plantejat que les ajudes socials estiguin condicionades a la cerca activa d’ocupació i ha defensat l’expulsió d’immigrants que cometin delictes, fins i tot si són reincidents en faltes lleus. L’objectiu declarat és “desincentivar la via il·legal” mitjançant l’enduriment de l’accés legal. L’èmfasi en l’origen de l’immigrant i la cultura com a criteri de selecció aixeca dubtes sobre l’equitat i el respecte als drets humans d’aquesta política.
Aquest anunci es produeix en un context de creixent precarietat entre la població migrant a Espanya, que sofreix altes taxes d’explotació laboral, exclusió del sistema sanitari i obstacles per a accedir a l’habitatge. Molts treballen en l’economia submergida i viuen en condicions indignes, mentre esperen durant anys una regularització. Propostes com la de Feijóo, que endureixen l’accés a drets bàsics, corren el risc d’agreujar aquesta situació de vulnerabilitat estructural.
