La nit del 8 de juny, sis homes encaputxats, armats amb palanques i ganivets, van irrompre en un bloc de pisos al carrer Llenguadoc, al barri barceloní de Sant Andreu. Segons relaten les víctimes, els agressors van colpejar a dos residents i van deixar una nota amb un telèfon de contacte, instant a negociar el desallotjament amb la propietat. Des de llavors, el veïnat ha rebut amenaces telefòniques constants, algunes amb advertiments explícits de violència extrema: “Jo no soc una empresa de desokupació d’aquestes de broma que surten per la televisió, això és pel·lícula. Això és Barcelona i aquí ja se sap qui mana i com van les coses. Nosaltres som delinqüents i no truquem a la policia”, va arribar a dir un dels extorsionadors, que es va identificar com “Álex”, segons relata La Directa.
Les pressions van començar a l’abril, quan l’immoble va ser adquirit per un empresari que respon a les inicials G.C.A que, a través d’intermediaris, va advertir que empraria “mètodes menys amables” per a expulsar als residents. A l’edifici conviuen unes cinquanta persones, entre elles famílies, persones migrants, activistes i persones en situació precària, que resisteixen des de 2017 a intents de desnonament tant judicials com extrajudicials.
El grup violent, amb connexions amb organitzacions de feixistes i ultres del futbol com el Frente Bokerón i Boixos Nois, ha alternat amenaces directes (“No fa falta que truquin a la policia perquè vinc jo i em lio a tiros”.) amb ofertes de diners per als qui acceptin abandonar l’habitatge. A través d’àudios i missatges, han arribat a oferir entre 500 i 1.000 euros per persona, però sempre sota l’ombra de la coacció i la intimidació.
En les últimes setmanes, el veïnat conviu amb la vigilància de persones alienes al bloc i la presència constant d’amenaces. El mateix “Álex” va arribar a advertir que, si no s’accepten les condicions, podrien presentar-se amb “cinquanta, cent o cent cinquanta homes” per a forçar el desallotjament, i va remetre als inquilins a negociar amb un conegut advocat, vinculat al Partit Popular, que actuaria com a enllaç entre la propietat i els grups de desallotjament.
Mentrestant, la comunitat resisteix sota pressió i denúncia la impunitat amb la qual actuen aquests grups, que recorren a la violència i l’extorsió per a executar desnonaments extrajudicials, en un context de vulnerabilitat i falta de protecció per als qui defensen el dret a l’habitatge.
