Més de dos-cents veïns de Mataró, que viuen en cinc blocs de protecció oficial, denuncien incertesa en la renovació dels contractes, deixadesa en el manteniment i mala gestió en l’adjudicació d’habitatges. Els veïns s’han organitzat al Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya per fer front a la situació.
Els primers a donar la veu d’alarma van ser els veïns de l’edifici de protecció oficial situat al carrer Pascual Madoz 28-30 de Mataró (Barcelona, Catalunya). Més d’una quinzena d’inquilins tenien els seus contractes a punt de finalitzar, o directament ja vençuts, però l’Ajuntament de Mataró es negava a confirmar la renovació. En alguns casos, els Serveis Socials els havien dit explícitament que haurien de marxar-se aviat, perquè no es podria renovar el contracte.
En la majoria dels casos, els veïns havien intentat contactar diverses vegades amb els responsables de PUMSA, la gestora dels habitatges de l’Ajuntament, però no havien aconseguit cap resposta. Aquest conflicte se sumava al malestar dels inquilins davant la deixadesa en el manteniment del bloc: greus humitats, problemes amb l’ascensor, falta d’adaptacions per a persones amb mobilitat reduïda, etc.
Per això, les veïnes s’han organitzat amb el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, a través de la seva secció local a Mataró. Després que, a principis de març, es fes públic el cas del bloc Pascual, fins a 4 blocs més han contactat amb el Sindicat per a denunciar exactament el mateix problema: incertesa respecte a la renovació dels contractes i deixadesa en el manteniment.
En primer lloc, es va sumar el bloc del carrer València, al barri de Cerdanyola. Des de llavors, s’han afegit els blocs dels carrers Fragata, Jaume Comas i Teià. En conjunt, es parla de més de 200 veïnes afectades per aquesta problemàtica. A la qüestió de la renovació dels contractes i el manteniment, cal afegir també el malestar pel que consideren una mala gestió en l’adjudicació dels habitatges.
Els veïns lamenten que sovint hi hagi pisos buits en els blocs, malgrat l’extrema gravetat de la crisi d’habitatge a la ciutat, la qual cosa a vegades dona peu a ocupacions. Critiquen, a més, que l’Ajuntament desallotgi a les famílies que viuen ocupant, encara que en la majoria dels casos compleixen amb els requisits de vulnerabilitat social i sovint han accedit als pisos sent víctimes d’alguna estafa (les màfies ofereixen el pis ocupat com si fora de lloguer). Consideren absurd que l’Ajuntament malgasti recursos per a desallotjar a veïns que només volen signar un contracte de lloguer protegit, al qual també tenen dret, i emfatitzen que aquesta situació senzillament no es produiria si el lliurament dels habitatges fos més ràpid i eficient.
Una primera victòria
Després d’uns mesos d’exercir pressió mediàtica i sindical sobre l’Ajuntament (incloent dues rodes de premsa i una visita al ple municipal), ara els veïns celebren amb el Sindicat el que consideren una primera victòria. Fa uns dies, els inquilins dels edificis de protecció oficial han rebut una carta de l’Ajuntament en la qual expressa la seva voluntat de prorrogar els contractes. PUMSA ha promès la “revisió dels criteris de gestió d’aquests habitatges, amb l’objectiu d’adaptar-los a la nova realitat social, administrativa i jurídica”, per a “garantir una gestió més justa i ajustada a les necessitats actuals”.
Des que el conflicte es va fer públic, l’Ajuntament encara no s’havia posat en contacte amb les seves inquilines, encara que sí havia fet algunes declaracions en premsa, intentant desmentir el problema. Ara, en canvi, en aquest missatge sí que reconeixen que hi havia un problema amb la renovació dels contractes. El Sindicat i els veïns celebren, per tant, el que sembla una rectificació en la posició del consistori, però insisteixen a assenyalar tres reivindicacions clau: a més de la confirmació definitiva de la renovació dels contractes, exigeixen la regularització dels veïns que viuen ocupant i compleixen els requisits, així com una revisió i millora significativa del manteniment dels edificis.
Crítiques de fons a l’habitatge públic
El conflicte amb l’Ajuntament de Mataró coincideix amb la polèmica entre la secció local gironina del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya i l’Ajuntament de Girona, que ha ordenat el desallotjament dels inquilins d’una dels habitatges municipals. Més enllà dels casos concrets, des del Sindicat assenyalen el que consideren un problema de fons. En paraules de Pilar Sánchez, portaveu de l’organització:
“L’administració pública és totalment incapaç de gestionar la greu crisi d’habitatge que estem vivint. Per això, pretenen que ens barallem per les engrunes d’un parc d’habitatge públic minúscul i d’ínfima qualitat, que serveix més de propaganda que d’una altra cosa. En lloc d’oferir solucions reals a la crisi d’habitatge, prefereixen desviar l’atenció cap a l’ordre d’una llista d’espera eterna, quan a la majoria dels quals estan apuntats mai els arribarà el seu torn”.
