Israel i Iran han obert un nou capítol del seu conflicte històric. Fa just una setmana, divendres 13 de juny, Israel abandonava la premissa de “Ni guerra, ni pau” i llançava un gran atac a infraestructura nuclear i militar contra l’Iran, obrint així, una nova etapa i una escalada del conflicte obert a l’Orient Mitjà. Així, aquesta intensificació dels enfrontaments implica un salt de dècades de conflicte encobert a una confrontació oberta.
Aquests atacs d’Israel, s’emmarquen dins d’una operació major, anomenada Rising Lion, que apunta a la infraestructura estratègica i els complexos nuclears de l’Iran. El Ministeri de Defensa d’Israel ha anomenat aquest moviment com un “atac preventiu”. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, que ha sigut assenyalat per crims de guerra i de lesa humanitat per la Cort Internacional de Justícia, ha qualificat els bombardejos “d’exitosos”. A més, ha assegurat que “continuaran durant els dies que siguin necessaris” per “contrarestar l’amenaça iraniana a la pròpia supervivència d’Israel”.
Quins han sigut els moviments de l’última setmana?
La matinada del divendres 13 de juny, Israel va utilitzar dos-cents avions de combat per llançar bombardejos massius sobre instal·lacions nuclears i militars iranianes.
Entre el centenar d’objectius, aquests bombardejos també han provocat la mort de comandaments de la Guàrdia Revolucionària. En un comunicat, el cos militar informava amb “el cor ple de dolor i angoixa” de “la injusta mort” del general Hossein Salamí i alguns dels seus guardaespatlles a la caserna general durant l’atac israelià d’aquella matinada. En conseqüència, ha promès que “el règim sionista criminal pagarà un preu alt per aquest crim que s’ha comès”.
Iran va llançar el mateix divendres míssils balístics cap a Israel, Teheran va qualificar-ho com l’inici de la seva “resposta aplastant” als atacs israelians. El primer dia de resposta a l’agressió israeliana ha sigut el dia on més míssils s’han llançat per part d’Iran, en total, uns dos-cents. Des de l’inici de l’agressió israeliana, Iran ha llançat al voltant de quatre-cents míssils balístics i centenars de drons contra territori israelià. Durant la setmana, Israel ha bombardejat dos complexos utilitzats per la fabricació de centrifugadores d’urani a Teheran i Karaj, el reactor d’aigua pesada a Arak i el dijous Israel afirma i després desmenteix haver atacat l’única planta nuclear iraniana en actiu a Bushehr.
Des de l’inici de l’atac israelià contra l’Iran, han mort al voltant de dos-cents seixanta-tres civils iranians i més de més de dos mil han sigut ferits, a Israel han mort vint-i-quatre civils i centenars han resultat ferits.
Antecedents
Des de l’operació Inundació d’Al-Aqsa el 7 d’octubre del 2023, Iran ha sigut assenyalat constantment per Israel per donar suport a Hamàs. Concretament, el dia 1 d’abril del 2024, Israel va bombardejar el consulat iraní de Damasc, a Síria, on van ser assassinats diferents oficials de la Guàrdia Revolucionària. Dotze dies més tard, i com a resposta, Iran va obrir l’operació True Promise, on va llançar tres-cents drons i míssils a Israel, aquest va suposar el primer atac directe des de sòl iranià. La resposta d’Israel a l’operació va ser el 19 d’abril del 2024, on va apuntar objectius a Iran i instal·lacions nuclears properes a Ishafan.
El 31 de juliol de 2024, Israel va clamar haver matat a Ismail Haniya, president en el moment del Buró Polític de Hamàs i primer ministre de Palestina a la Franja de Gaza entre el 2006 i 2007. Iran, va prometre una resposta però no va tenir una reacció militar immediata.
Mesos més tard, l’1 d’octubre del 2024 Iran va llançar míssils balístics a Israel sota l’operació True Promise II. El dia 26 del mateix mes, Israel va atacar objectius a Teheran, Karaj i també instal·lacions a Síria.
I la resta del món?
Davant d’aquesta nova escalada del conflicte els líders internacionals comencen a moure fitxa. Trump, de manera simultània va instar a Iran a evacuar completament Teheran. També va advertir d’accions militars nord-americanes si Iran no accedia a rendir-se incondicionalment. A la vegada, va autoritzar a forces nord-americanes a ajudar interceptar projectils iranians i va desplegar equips al Golf.
A Europa, el primer ministre francès, Emmanuel Macron ha condemnat els atacs iranians i ha demanat a Israel contenir la seva ofensiva per preservar l’estabilitat regional. L’alemany Friedrich Merz, de la CDU, ha elogiat els atacs d’Israel contra instal·lacions nuclears iranianes. Ha qualificat els atacs com “la feina bruta per nosaltres”, i ha acusat el règim iranià de provocar la crisi regional.
El líder rus, Vladimir Putin ha mantingut converses separades amb els líders d’Iran i Israel. També a condemnat els atacs israelians i s’ha intentat posicionar com a mediador del conflicte.
