La Generalitat de Catalunya ha començat a treballar activament en la cerca de terres rares al territori, seguint el projecte estratègic de la Unió Europea d’impulsar l’autoabastiment de minerals crítics. Es tracta d’elements essencials per al desenvolupament de la indústria i les noves tecnologies —per això són “crítics”, per la seva importància—, com el liti, el cobalt, el níquel o el grafit. Les terres rares en són un subconjunt de 17 minerals claus per a la transició energètica i la digitalització creixent i són necessaris per fabricar bateries recarregables, imants d’alta potència, generadors eòlics i pantalles led, entre d’altres.
Anàlisi geològica del territori, recuperació de mines i reutilització de deixalleria minera
La Generalitat està desenvolupant per separat i amb molta discreció dos projectes paral·lels per estudiar la viabilitat de l’extracció dels minerals. D’una banda, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va assignar a la Fundació Bosch i Gimpera (Universitat de Barcelona) un estudi per analitzar una ampla zona del litoral i el prelitoral català, de Begur al Delta de l’Ebre. Els resultats han estat un inventari amb centenars de formacions geològiques i antigues mines que podrien contenir alguns dels 47 minerals desitjats, on destaquen l’Alt Camp, el Baix Llobregat, La Selva i el Priorat. De moment, és el primer d’un seguit d’estudis futurs d’anàlisi del mapa geològic català per a la potencial explotació minera. De moment, l’ICGC s’ha negat a publicar-ne els resultats.
D’altra banda, la Direcció General d’Indústria, que pertany al departament d’Empresa, està examinant des de 2022 la possibilitat de recuperar mines abandonades i de reutilitzar materials de deixalla de zones mineres. L’any passat es van recollir i analitzar 720 mostres de materials provinents d’antigues mines catalanes per determinar la presència de minerals crítics.
Segons el geòleg i professor Joan Carles Melgarejo, que participa dels dos projectes, el context és esperançador: es preveu que a les antigues mines d’Osor (La Selva), de Vilanova d’Ecornalbou (Baix Camp, a la mina Atrevida de Poblet (Conca de Barberà) es trobaran minerals crítics. També a la Vall d’Aran, el Delta, el Prepirineu, el Pirineu i el Cap de Creus (Alt Empordà).
Una arma geopolítica
L’objectiu del projecte europeu és augmentar i garantir la seva sobirania: per ara, més del 60% de les terres rares requerides per la indústria tecnològica i un 85% del seu processament procedeixen de la Xina. La qüestió és que el procés de refinar-los és molt contaminant, i la Xina té una legislació mediambiental més laxa que els països europeus. Per tant, el control de la producció, tractament i distribució dels minerals crítics i especialment les terres rares ha esdevingut un element central en la pugna geopolítica, en un context de guerra comercial aranzelària molt tens entre les dues potències.
A part, recentment els Estats Units han negociat la compra dels grans jaciments de terres rares a Ucraïna, els més importants després dels xinesos. A Groenlàndia, territori que fa un temps que l’administració de Donald Trump amenaça d’annexionar, també hi ha una reserva de minerals crítics importants.
Oportunitat econòmica, agressió ambiental i social
Tot i les oportunitats econòmiques que suposa l’extracció de terres rares a Catalunya, l’explotació d’aquests minerals comporta processos altament contaminants, amb l’alliberament de gasos tòxics i residus radioactius que poden tenir un impacte negatiu sobre el sòl, les aigües subterrànies i la biodiversitat de les zones afectades. Així doncs, les poblacions que viuen a prop de zones mineres s’exposen a la contaminació, a la degradació del seu entorn i a la possibilitat de ser desplaçades a causa de canvis d’ús del territori.
La Comissió Europea ha impulsat 47 projectes miners al continent, set dels quals són a l’Estat espanyol. De fet, el més important es troba a Ciudad Real: al Campo de Montiel s’ha trobat l’únic jaciment de tota Europa d’una terra rara, la monacita gris. Tanmateix, a més de l’oposició veïnal, la Junta de Castella-la Manxa ha denegat el projecte, ja que se sobreposaria a l’espai seleccionat per a la reintroducció del linx ibèric i la protecció de la biodiversitat.
