Durant el primer quart del segle XX, Barcelona ha experimentat un augment significatiu del nombre d’expatriats o expats, un col·lectiu que ha multiplicat la seva presència per quatre en aquest període. El 2024, ja representaven més del 5% de la població de la ciutat, amb un increment notable dels últims anys. Els italians, francesos i britànics són els grups més nombrosos, mentre que l’arribada d’expats procedents d’Emirats Àrabs, Irlanda i Israel ha viscut un creixement exponencial, destacant especialment en els últims cinc anys.
Distribució territorial i característiques socioeconòmiques
Segons ha analitzat l’ACN, més de la meitat dels estrangers originaris de països amb un PIB per càpita superior al de l’Estat espanyol viuen als districtes de l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí, que són també els més afectats per la gentrificació. El nivell de renda dels expats és, en mitjana, superior al dels barcelonins, i s’estableixen principalment en àrees de prestigi econòmic com el 22@ de Poble Nou. Així doncs, la presència d’aquestes persones, amb un nivell salarial superior a la mitjana dels locals, permet catalitzar les processos de segregació urbana que fan fora la classe treballadora de certes zones de la ciutat.
Un canvi en la dinàmica de la població barcelonina
Malgrat l’augment continu de la població estrangera benestant a Barcelona, els últims anys mostren una desaceleració en el ritme d’arribada d’expats. El 2019 va ser un punt d’inflexió, amb una disminució notable del creixement en comparació amb les dècades anteriors. Tot i això, el pes d’aquests grups en la societat barcelonina continua sent destacat, sobretot a l’Eixample, que concentra una de cada quatre persones nascudes en països amb PIB superior al de l’Estat espanyol.
