Segons l’informe “Monitoreo del derecho a la vida 2024” de l’ONG Caminando Fronteras, un total de 10.457 persones han perdut la vida aquest any intentant arribar a les costes de l’Estat espanyol. Aquesta xifra suposa una mitjana de gairebé 30 morts diàries i representa un increment del 58% respecte a l’any anterior.
Entre les víctimes, 421 eren dones i 1.538 menors d’edat. La ruta Atlàntica cap a les illes Canàries es manté com la més mortífera a escala mundial, amb 9.757 morts, que representen el 93% del total. Altres rutes perilloses inclouen la ruta algeriana cap a les Balears (amb 517 morts), el trajecte per l’Estret de Gibraltar (amb 110 víctimes) i la ruta d’Alborán (amb 72 morts).
Uns naufragis que es podien evitar
L’informe destaca que 131 embarcacions han desaparegut sense deixar rastre, amb la mort de tots els ocupants. A més, assenyala que l’omissió del deure de socors ha estat un factor clau en aquest increment de naufragis. Segons Caminando Fronteras, la manca d’activació oportuna dels protocols de rescat i la insuficiència de recursos en les operacions de salvament han augmentat dràsticament el nombre de víctimes.
Les causes polítiques de la tragèdia
Aquestes xifres reflecteixen l’enduriment de la repressió envers el proletariat migrant a les fronteres de l’Estat. Les polítiques migratòries, tant a Espanya com a la resta d’Europa, són cada cop més restrictives, dificultant l’assistència humanitària. Aquesta situació ha contribuït a l’increment dels naufragis i desaparicions, deixant desenllaços tràgics per a aquelles persones que arrisquen la vida en rutes ja de per si extremadament precàries.
