La participació de l’Estat espanyol en les missions de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) a Europa de l’Est s’ha incrementat notablement després dels esdeveniments clau de 2004 i 2014 que van modificar la política d’exterior de l’Aliança Atlàntica enfront de Rússia. El 2021, Madrid va destinar 366 milions d’euros i va desplegar a 2.137 efectius, considerant els diferents relleus, en operacions destinades a, en paraules oficials, “enfortir la seguretat a la regió”.
Després de la incorporació d’Estònia, Letònia i Lituània a l’OTAN el 2004, es va establir la Policia Aèria del Bàltic per a “protegir” l’espai aeri d’aquests països, que mancaven de forces aèries suficients. L’Estat espanyol ha participat en aquesta missió en diverses ocasions, i el 2021 va desplegar caces a Lituània i també, per primera vegada, a Romania, dins de la Policia Aèria de Reforç en la zona sud. El cost combinat d’aquestes missions va ascendir a 83,3 milions d’euros, amb 462 efectius involucrats.
La crisi del Euromaidan el 2014, va portar l’OTAN a reforçar la seva presència a l’est d’Europa. En conseqüència, les forces armades espanyoles contribueixen des del 2017 a la Presència Avançada Reforçada a Letònia, aportant uns 350 efectius i diversos equipaments militars, com a carros de combat i vehicles de combat d’infanteria. A més, per a aquest mateix any, després de la incursió de Rússia en territori ucraïnès, aquesta força es va veure reforçada amb 157 efectius addicionals, aconseguint un cost de 85,3 milions d’euros.
Mentrestant, cal esmentar que també participa en les Agrupacions Navals Permanents de l’OTAN, dirigides a mantenir la presència marítima al Mediterrani, la Mar Negra i el Bàltic. Amb vaixells com la fragata “Blas de Lezo” i el vaixell d’acció marítima “Meteor”, l’Estat espanyol va contribuir en 2021 amb 869 efectius i un cost de 161,2 milions d’euros. Finalment, també manté una bateria tipus Patriot a la ciutat turca d’Adana, que amenaça a Síria, amb un cost de 36,2 milions d’euros en 2021.
