Sílvia Orriols, l’alcaldessa de Ripoll, ha difós públicament que el seu ajuntament està posant traves burocràtiques per a l’empadronament de persones migrants al municipi. Aquesta mesura racista evidencia la deriva reaccionària que estan adoptant alguns sectors de la dreta sobiranista.
La impotència del programa de reformes democràtiques del Procés va deixar la porta oberta a nous actors polítics que han intensificat la dretanització de la política institucional a Catalunya. Orriols és l’exemple més evident i fins i tot caricaturesc d’això. Tanmateix, aquesta dretanització no només s’està donant en noves formacions amb una base limitada -com ho són Aliança Catalana o el Front Nacional de Catalunya-, sinó també en partits polítics procedents del cicle polític del Procés com, per exemple, Junts.
Sílvia Orriols va arribar a l’alcaldia de Ripoll amb un discurs rudimentari i sensacionalista dirigit fonamentalment a estigmatitzar el proletariat d’origen magrebí. L’enduriment dels mecanismes burocràtics per a accedir a serveis bàsics com l’educació o la sanitat per a la població migrant suposa l’últim exemple d’aquesta política estèril i complaent amb l’Estat. El bloqueig del padró no repercuteix en una millora de les condicions de vida del proletariat i les classes mitjanes de Ripoll sinó en una devaluació de la força de treball migrant que beneficia a les burgesies espanyoles.
Aquest auge de la xenofòbia també s’ha evidenciat durant els darrers mesos dins de Junts. Per exemple, el passat desembre del 2023 els alcaldes de la formació dirigida per Jordi Turull al Maresme van fer una crida per demanar l’expulsió dels «delinqüents multireincidents estrangers», proposant un criteri racista per a la deportació de persones. Josep Triadó, alcalde de Premià de Mar i un dels participants en aquesta crida, l’octubre del 2022 ja havia evidenciat la seva simpatia per l’extrema dreta quan va contractar el grup feixista Desokupa com a assessors de l’ajuntament en matèria d’habitatge.
