Ahir dijous 9 de novembre es feia públic el pacte del PSOE i Junts respecte la pròxima formació de Govern a l’Estat Espanyol. Aquest pacte ha escenificat el tancament definitiu del darrer cicle de conflicte polític nacional a Catalunya així com el compromís dels diversos representants del partit del capital amb l’estabilitat i la pau social.
Escenificació del final del Procés i una nova etapa
En les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez com a president de l’Estat Espanyol, els dos partits majoritaris que havien liderat el Procés i els únics que ara tenen representació al Congrés dels diputats han arribat als seus acords respectius amb el PSOE.
En un primer moment, ERC va fer pública la disposició de facilitar la presidència de Sánchez després d’haver arribat a un pacte que incloia la posició favorable dels republicans a canvi del traspàs de les competències de Rodalies al govern autonòmic, la condonació del 20% del deute de la Generalitat amb el Fons de liquiditat de l’Estat, així com el compromís amb la Llei d’amnistia i amb el manteniment de la taula de diàleg entre ambdós Governs.
Al seu torn, Junts ha centrat el seu pacte en la Llei d’amnistia. En el pacte, tot i quedar recollit el posicionament del partit postconvergent de reivindicar la legitimitat del mandat del referèndum de l’1 d’octubre, aquest posicionament no es veu traduït en fets fàctics, sinó al contrari. El mateix pacte recull el compromís no només de facilitar la investidura sinó també de l’ “obertura d’una nova etapa”, la qual el propi PSOE ha qualificat “d’acord de legislatura”.
Després del retorn definitiu a l’ordre dels dos partits que havien comandat el Procés, del lleu reordenament del marc autonòmic, de la desorientació i les derives de les que havien sigut les dos majors organitzacions socials indepedentistes (Òmnium i l’ANC), de la desmobilització de les bases de l’independentisme popular i la folklorització extrema dels reductes que encara en queda i de l’Esquerra Independentista -en ple procés de debat polític a la CUP- que de moment només ha fet públic un manifest “No al pacte d’estat!” i ha cridat a un moviment popular de resistència; tot assenyala l’últim clau al taüt del Procés. Es confima així el tancament d’aquesta darrera dècada de conflicte polític nacional a Catalunya que inevitablament haurà de donar pas a l’obertura d’una nova etapa que està encara per veure com es configurarà.
Una amnistia plena d’interrogants
Malgrat haver-se fet pública la consecució dels pactes que incloien la Llei d’amnistia, encara no se n’ha publicat el text per cap de les parts i, per tant, obre tot un seguit d’interrogants.
Pel que han informat diversos mitjans de comunicació, es preveu que l’amnistia inclogui els anys entre el 2012 i el 2022, però recorre el dubte de quins són els delictes que s’hi podran acollir. Per una banda, hi trobem la voluntat de Junts -no se sap encara si correposa per part de Sánchez i el seus- de que aquesta abarqui als delictes que considera lawfare, com per exemple Gonzalo Boye i Josep Lluís Alay imputats per pressumpte desviament de fons públics, amb l’hipotètic objectiu d’activitats relacionades amb el Procés. En aquest mateix sentit, l’ombra de dubte sobre quins casos podran acollir-se a aquesta Llei, també es troba en el que manifestava recentment l’organització antirrepressiva Alerta Solidària: “si la temàtica de l’amnistia és el context polític independentista per indepedentistes, però també per policies, ens podem trobar que aquells 27 feixistes que estan encausats per atacar la manifestació de la diada del País Valencià del 2017, que va ser vuit dies després del referèndum […] podrien ser amnistiats” fent referència a les agressions feixistes del 9 d’octubre de fa 6 anys a la ciutat de València, alhora que podrem trobar casos d’activistes i militants vinculats a les mateixes condicions polítiques
Però els interrogants no es troben només en les concrecions de la llei sinó en la pròpia viabilitat d’aquesta. El mateix comissari europeu de justícia, Didier Reynders, ha demanat explicacions al Govern central en funcions al respecte de l’anunci i contingut d’aquesta.
Malgrat no conèixer-la oficialment, el Consell General del Poder Judicial emetia el dilluns passat un comunicat on considerava aquesta proposta com una “abolició” de l’Estat de Dret. El poder judicial també ha mogut altres fitxes durant la darrera setmana amb diferents maniobres per intentar condicionar el marc polític. Per exemple, la recent imputació de diferents persones en la causa judicial respectiva al Tsunami Democràtic. Especialment rellevant per la imputació del periodista de la Directa, Jesús Rodríguez, com a clara venjança per la seva trajectòria periodística.
Un pacte per a l’estabilitat i la pau social
Amb tot, es fa palés el rumb iniciat des de l’anunci de Pedro Sánchez d’eleccions anticipades el passat maig, per part dels diferents representants de l’ala esquerra i centre del partit del capital (en les seves diferents adscripcions nacionals i orientacions més o menys esquerranes) per presentar-se com a elements progressistes davant l’amenaça del feixisme i la reacció, pretenent garantir així un marc d’estabilitat i pau social, intentant rearticular quotes de legitimitat de l’Estat capitalista. Tot això en un context marcat per la cronificació de la incapacitat del capital d’obrir nous cicles d’acumulació estable i els conseqüents efectes que veiem en el procés de proletarització i en la intensificació dels mecanismes autoritaris dels Estats.
Això, sumat a l’augment i intensificació dels conflictes bèlics a escala mundial, augura un escenari d’incertesa i d’inestabilitat, davant del qual la socialdemocràcia es presenta com el millor gestor per a mantenir l’ordre social burgés. És en aquesta clau que s’entén com des del PSOE, Sumar, EH Bildu, PNV, Junts, ERC, BNG i CC enfronten el repte de garantir la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern de l’Estat Espanyol i també des d’on comprendre les lectures que aquests partits i els seus mitjans afins estan fent de les gesticulacions reaccionàries dels darrers dies a Ferraz.
