Entre els dies 20 i 22 de setembre es donaran cita a la Fira de Barcelona més de 8.000 inversors, fons voltors i institucions vinculades al sector de l’habitatge sota el títol de The District. Aquest dimarts al matí diversos militants del moviment per l’habitatge han mostrat el seu rebuig a la cimera desplegant una pancarta amb el lema “fora fons voltor, no a The District” i ruixant amb pintura vermella la façana de l’Hotel InterContinental. En aquest mateix edifici es van lliurar els premis de The District en la seva darrera edició. També l’any passat, el moviment per l’habitatge va realitzar una mobilització per intentar paralitzar l’acte; durant la protesta, diferents persones van acabar identificades, multades i fins i tot una dona va acabar amb el braç trencat, fruit de la intervenció policial.
Un dels sindicats que en la darrera edició va participar de la protesta en contra The District va ser el Sindicat del Raval. La seva portaveu, Joana Sales, afirma que amb aquesta troba s’accentua “l’ofensiva política financera que es viu des de fa anys, que és l’acompanyament necessari de la profunda crisi d’acumulació de capital que estem experimentant en l’actualitat, sent aquesta crisi el teló de fons que articula la lluita de classes”.
En aquesta crisi, el capital financer, l’especulació i les bombolles financeres són els mecanismes, tal com assegura Sales, “a través dels quals la burgesia assegura els seus beneficis i ajorna els creixents problemes perquè el capital productiu generi guanys, a l’espera que elements com la robotització o la transició ecològica puguin generar les bases productives per rellançar un nou cicle d’acumulació”. Alguns exemples de financerització i conseqüent espoli dels estalvis de les classes treballadores són les polítiques d’expansió monetària (que injecten diners a les elits financeres) o l’endeutament permanent i el pagament d’interessos a través de més endeutament.
El deteriorament de les condicions de vida de la classe treballadora en l’actualitat està vinculat a aquests processos d’espoli entre classes, en els quals els fons voltors “juguen un paper fonamental en forma de desnonaments de famílies de classe treballadora per tal d’especular amb les seves vivendes, o en l’augment desenfrenat dels preus del lloguer que en l’actualitat resulta insostenible”. De la mateixa manera, exposa que un altre exemple de la funció dels fons voltors es veu en l’increment dels interessos hipotecaris que podria generar un nou cicle de despossessió dels habitatges en propietat de bona part de la classe treballadora i les classes mitjanes.
Tal com explica Sales, “en termes polítics, és fonamental assenyalar que la convocatòria no pot estar orientada cap a les “males pràctiques” dels fons d’inversió ni sobre la necessitat que l’Estat els freni i actuï com a regulador. Al contrari, considerem que l’Estat és un agent necessari perquè els fons d’inversió portin a terme les seves pràctiques, la qual cosa defineix cada vegada més el seu component de classe. En altres paraules, no ens podem conformar amb la mobilització, hem de confrontar el sentit comú amb el què hem estat treballant des dels moviments socials com una pota mobilitzadora que s’organitza per canalitzar les seves demandes cap a les institucions”.
En aquest sentit, assenyala que el Moviment Socialista aposta pel fet que tota mobilització vagi acompanyada “d’un augment de la força com a classe”. En matèria d’habitatge, això es tradueix “de manera immediata en l’expropiació dels habitatges dels fons d’inversió perquè aquestes passin a mans de la classe treballadora, és a dir, assaltar el guany capitalista. Posar en marxa els mitjans necessaris per dur a terme de manera efectiva i sistemàtica aquesta tasca resulta una prioritat per al moviment per l’habitatge en particular i la classe treballadora en general”. Per al Moviment Socialista, aquesta acumulació de forces ha de significar un augment de la consciència de classe i l’enfortiment de la classe treballadora com a subjecte polític conscient i organitzat sota uns mateixos principis i objectius polítics, els de la superació del capitalisme des de la independència de classe.
En paraules de Sales, aquesta trobada permet també “assenyalar la hipocresia de la socialdemocràcia en utilitzar la problemàtica de l’habitatge com a recurs electoral mentre continua donant espai a actes com The District. Mentre fan servir la Ley de Vivienda com a ariet electoral posen la catifa vermella a tots els fons voltors per repartir-se els guanys a costa de la classe treballadora. És una bona mostra de la funció que compleix la socialdemocràcia en el govern: desmobilitzar i despolititzar, fer creure que mitjançant lleis s’obtindran grans conquestes al mateix temps que queden inevitablement subordinats a les necessitats del capital i els seus agents, produint d’aquesta manera una confusió, desmobilització i despolitització de la classe treballadora”.
