Les manifestacions de GKS demostren l’actualitat i el potencial del Moviment Socialista
L’ofensiva burgesa
Aquesta mobilització s’ha d’emmarcar com a resposta a l’ofensiva burgesa que pateix el proletariat hui en dia. Allò que els mitjans i l’acadèmia naturalitzen com a crisi conjuntural causada per diferents esdeveniments (covid, guerra d’Ucraïna, inflació, etc.) no és altra cosa que l’augment de l’explotació i la capacitat de domini que té la classe dominant sobre els que produïm la riquesa, els treballadors. El sentit comú burgès ens ha fet creure per que la causa d’aquesta situació són esdeveniments que succeeixen de manera quasi natural, quasi inevitable, i no com a conseqüència de la pròpia dinàmica capitalista. Aquesta dinàmica del capital, davant la desarticulació de la classe treballadora com a subjecte de lluita ─procés que conceptualitzem com a derrota històrica del comunisme i que arrosseguem des del segle passat─ és capaç d’incrementar fins a quotes que feia temps que no veiem la misèria i l’empitjorament de les condicions de vida del proletariat.
Davant del despotisme i cruesa amb què se’ns explota, el proletariat tendeix a defensar-se. Aquesta defensa moltes voltes es dona de manera espontània i parcialitzada, i per això es mostra impotent a llarg termini. Tot i així, l’organització de les forces i l’increment de la consciència d’una nova generació que parteix d’aquesta derrota ens està fent avançar cap a formes organitzatives estables i que s’insereixen en una estratègia revolucionària basada en la independència política de la nostra classe.
Actualitat i potencial del Moviment Socialista
En aquest sentit, l’única garantia de resistència contra aquesta ofensiva és, precisament, dotar-nos d’un poder propi que puga confrontar el poder de la burgesia, que per ara resulta incontestable. Aquest poder propi no és altra cosa que l’organització de les nostres forces sota una estratègia que no passe per les mediacions controlades per la pròpia burgesia, que establisca un objectiu que impugne el sistema en la seua totalitat. És per això que els convocants de la manifestació estableixen una crítica als polítics professionals que ens governen, gestors de la misèria capitalista, i no entenen la convocatòria com un mitjà de pressió per fer unes demandes a aquests agents polítics de la burgesia. Al contrari, l’objectiu principal és establir un horitzó de lluita que es dirigisca cap a la construcció d’una societat sense classes. Aquest objectiu, que sembla abstracte i llunyà, no és més que la progressió lògica de l’associació lliure i del treball militant organitzat sota el paradigma socialista.
Aquesta mobilització, contextualitzada en la fase de la lluita de classes actual, és clau per dos motius. El primer, perquè mostra la potencialitat del treball socialista en l’actualitat. L’organització socialista augmenta les nostres capacitats que tenim com a individus i ens enquadra col·lectivament. La manifestació d’ahir només és un reflex del resultat d’aquest treball militant i de l’actualitat del socialisme. El segon motiu consisteix en la potencialitat futura que ens mostra. L’organització d’aquesta potencialitat, desplegada en un procés d’acumulació de forces que permeti un control progressiu dels processos socials, ens permet albirar la potencialitat de tornar a tenir una força socialista organitzada com a classe, i la burgesia ho té ben present. El desplegament de les capacitats hui és la confirmació de la possibilitat de la revolució.