Falles i model de festa capitalista
Aquest serà el primer any en què València i la seua àrea metropolitana celebraran la festivitat fallera sense restriccions relacionades amb la COVID-19. Són, per tant, unes falles que recobren la normalitat pre-pandèmia. En el present article tractarem de fer una breu anàlisi vers l’oci capitalista, concretament pel que fa a les seues afectacions entre la joventut treballadora.
Malgrat les Falles són una festa marcadament intergeneracional, la joventut treballadora hi juga un paper fonamental. D’un costat, en tant que assalariades, perquè suposa una gran injecció de mà d’obra temporal i barata. D’altre, en tant que consumidors, ja que la socialització mitjançant el model de festa capitalista contribueix a la nostra manera de comprendre i actuar en el món.
L’oci capitalista: una gran indústria econòmica
El model d’oci capitalista respon a les necessitats de la dinàmica de treball assalariat; és a dir, el conformen els espais i el temps necessari perquè seguim en bones condicions per respondre a la nostra funció en el procés de producció. A més a més, l’oci capitalista funciona com a ferramenta perquè la joventut treballadora puga evadir-se de les preocupacions del dia a dia.
Un dels elements centrals del model d’oci actual és la festa. La festivitat capitalista és un fenomen econòmic que genera grans guanys per diferents indústries (de l’alcohol, de droga, prostitució, cosmètica, musical, hostelera, publicitari, del joc; a més a més, en el cas faller, s’inclouen els sectors pirotècnic, d’il·luminació, turístic i artesà, entre d’altres). Mitjançant el treball sobreexplotat i precaritzat, les empreses facturen milions d’euros. Com en totes les grans festivitats, veiem que les Falles ofereixen milers de llocs de feina per la joventut treballadora que es caracteritzen pels baixos salaris, la temporalitat, la manca de drets laborals i el caràcter arriscat de molts d’eixos llocs de feina, que desencadena moltes vegades en accidents i morts laborals.
Cultura de masses: despolitització i idiotització
A més a més, el model de festa capitalista té conseqüències directes sobre el caràcter i la conducta de les amples masses que la freqüenten. Per exemple, aprofundeix en el procés d’hipersexualització de les dones, augmenta la violència interna de la classe treballadora i agreuja la superficialitat basada en l’estètica, entre altres.
No obstant això, la festa no és un fenomen que es limita a l’espai festiu, sinó que es duu a terme de manera generalitzada en la nostra societat. Amb això volem dir que el model de festa capitalista es produeix de manera regular i sistemàtica. En eixe sentit, és complementària als temps de treball o estudi, i és un element central en la forma de vida de la joventut. Mitjançant aquest model de festa se’ns imposa una subjectivitat despolititzada, a partir de continguts que oculten o naturalitzen les relacions socials d’explotació i opressió que ens subjuguen.
Veiem com, per exemple, la música, la religiositat o els monuments (tres dels elements principals de les Falles) són objectes de consum de caire despolititzador, on es normalitzen elements com la cosificació de les dones o la política burgesa. Verbenes, concerts, pubs i discoteques repeteixen sistemàticament missatges misògins, classistes i simplistes. Els monuments fallers satiritzen la incompetència dels polítics professionals, però mai no reflecteixen la possibilitat de superar l’estat actual de les coses.
A més a més, l’augment generalitzat de l’autoritarisme també es reflecteix en les Falles. A banda de la militarització de la ciutat per part de la Policia Nacional i la Policia Local, veiem que s’accentua una tendència que es ve donant des de fa anys: la presència de cossos de seguretat privada que vigilen l’accés a casals fallers, carpes i altres espais, protegint -amb violència física, si s’escau- els espais privatitzats a partir de la monetarització.
Per últim, durant les Falles augmenta considerablement el ja elevat consum d’alcohol i altres drogues, fet directament relacionat amb la pujada de diverses expressions de violència, com ara les agressions sexuals o les baralles.
Reptes del Moviment Socialista en l’àmbit de l’oci
L’oci que defensem és aquell que, lluny de destruir-nos com a individus, ens construeix col·lectivament. La idiotització generalitzada en l’oci capitalista (però també en molts altres aspectes) mostra la falta d’interés total sobre qüestions socials, lligada a l’individualisme. Expressa una clara incapacitat per comprometre’s amb problemes externs a l’interés individual i és el principi cultural contrari a la solidaritat de classe. Davant d’això, la feina de nosaltres les comunistes és ingent, i tot just comença a desenvolupar-se.
Hem vist com el model de festa capitalista és un dels elements que serveixen per la reproducció de l’hegemonia burgesa. En aquest sentit, l’oci que hem de construir ha de ser un oci que fomente l’elevació de la consciència de la joventut treballadora i per tant, que augmente el seu grau d’organització política. La politització de cada vegada majors sectors de la societat i l’extensió de la cultura militant implica -també- la construcció d’un oci conscient, que trenque amb les relacions de producció capitalistes i es fonamente en el treball col·lectiu, el suport mutu i les relacions igualitàries.
Alguns dels reptes que tenim al respecte serien: (1) aprofundir en la comprensió de com es dona el model de festa capitalista per poder detectar els seus elements principals; (2) construir un model d’oci coherent amb els principis comunistes, on l’individualisme, l’autodestrucció i la competència siguen superats per la solidaritat, el desenvolupament de les nostres capacitats militants i la cooperació; (3) desenvolupar un model d’artista compromés que conduisca les seues capacitats artístiques cap a la construcció d’una cosmovisió comunista, on es reflectisquen les possibilitats transformadores que pot desenrotllar el proletariat; (4) dur a terme la independència política del proletariat també en l’àmbit de l’oci, basant-nos en l’organització independent i en les nostres pròpies necessitats i anhels.
